Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
saltació
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de transport dels grans de terra, per part de l’aigua o de l’aire.
La saltació hidràulica és el transport discontinu d’arenes o de graves, més grosses que les transportades en suspensió arremolinada, però més petites que els materials rodats o arrossegats pel fons La saltació eòlica , més sistematitzada, és el transport per deriva eòlica no rodada de grans entre 0,2, i 0,5 mm de diàmetre, que reboten fins a uns quants decímetres d’alçada i van a caure en la direcció del vent
Josep Ramon Puig Solsona
Futbol
Futbolista.
Migcampista, jugà al Barcelona Atlètic 1973-74, la Unió Esportiva Lleida 1974-76, el Real Valladolid 1976-78 i el Rayo Vallecano 1978-80, on debutà a primera divisió al desembre del 1978, amb el qual jugà 16 partits Retornà al Lleida 1980-84 Fou internacional juvenil en quatre ocasions Una vegada retirat feu tasques al futbol de base de la UE Lleida i fou segon entrenador del primer equip durant uns quants anys
José María Enríquez Negreira
Futbol
Àrbitre de futbol.
Dirigí partits de primera divisió durant tretze campanyes 1979-92 i assolí la categoria d’àrbitre internacional el 1987 La temporada 1981-82 fou escollit millor àrbitre pel Comitè Nacional d’Àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Futbol RFEF El 1992 rebé la medalla d’or de la Federació Catalana El 2011 era vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la RFEF, càrrec que ocupava des de feia uns quants anys
plataforma de llançament
Astronàutica
Estructura de formigó i d’acer, especialment concebuda i construïda per a ésser-hi muntats els elements d’un coet espacial i des de la qual és efectuat el seu llançament.
És constituïda per una part fixa de formigó i acer, molt complexa, que conté diverses installacions, com les d’aprovisionament, les d’absorció i canalització de la calor engendrada pel coet, etc, i una part mòbil la torre umbilical, d’acer, proveïda d’ascensors i de plantes que permeten l’accés a totes les parts del coet, la qual és retirada per elements damunt uns carrils uns quants segons abans del final del compte enrere
Augustin-Jean Fresnel

Augustin-Jean Fresnel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815
Joan Monjo i Pons
Científic.
A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval publicà Curso metódico de arquitectura naval 1856 A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’escola nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval
Maroboduus
Història
Rei dels marcomans.
De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna
La Internacional
Setmanari
Setmanari de Barcelona, òrgan de la Federació Socialista Catalana, fundat i dirigit per Antoni Fabra i Ribas (octubre del 1908 - juliol del 1909).
Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina