Resultats de la cerca
Es mostren 7540 resultats
Max Theiler
Biologia
Bacteriòleg sud-africà.
Pels seus estudis sobre la immunització activa en diferents malalties febre groga, entre altres rebé el premi Nobel de medicina l’any 1951
Carskoje Selo
Història
Antiga residència d’estiu dels tsars de Rússia (1728-1917).
Després de la Revolució, li fou canviat el nom pel de Detskoje Selo i, convertida en ciutat, rebé el 1937 el nom de Puškin
Fritz Albert Lipmann
Bioquímica
Bioquímic alemany naturalitzat nord-americà.
Pels seus estudis sobre el metabolisme cellular i la descoberta de nous enzims rebé, juntament amb Krebs, el premi Nobel de medicina el 1953
Peter Brian Medawar
Biologia
Biòleg brasiler, naturalitzat anglès.
Pels seus estudis sobre les reaccions immunològiques, especialment d’aplicació als empelts humans, l’any 1960 rebé, juntament amb FBurnet, el premi Nobel de medicina
Henri René Pierre Villat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis
Haldan Keffer Hartline
Biologia
Fisiòleg nord-americà.
Ha investigat la neurofisiologia de la visió i la fisiologia de la fotorecepció El 1967 rebé, amb GWald i RAGranit, el premi Nobel de medicina
Otto Stern
Física
Físic alemany, naturalitzat nord-americà.
Pels seus treballs sobre velocitat de les molècules gasoses, fotons i ones associades a les partícules pesants rebé el premi Nobel de física l’any 1943
Luchino (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-49) juntament amb el seu germà Giovanni (I), en successió del nebot Azzone (I), i condottiere.
Es dedicà a ampliar els seus dominis Locarno, Asti, Tortona, Alessandria, Alba, etc, en lluita contra els Savoia i els angevins, i el 1346 rebé Parma
Johannes Andreas Grib Fibiger
Metge danès.
Fou professor d’anatomia patològica a la Universitat de Copenhaguen 1900 El 1926 rebé el premi Nobel de medicina per les seves investigacions sobre el càncer
Naberežnyje Celny
Ciutat
Ciutat de la República del Tatarstan, Rússia, a la vora del riu Kama.
Als anys setanta esdevingué un potent centre industrial, en el qual destacà el complex industrial automobilístic Del 1982 al 1988 la ciutat rebé el nom de Brežev
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina