Resultats de la cerca
Es mostren 1429 resultats
Joseph Boulogne Saint-Georges
Música
Compositor, director i violinista francès.
Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del…
Ovidi Montllor i Mengual
Música
Cantant i actor valencià.
Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit per Ovidi ,…
Condal Films
Cinematografia
Productora.
Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que acabava d’…
Ràdio Barcelona
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona entre el 1924 i el 1938.
En sortiren 704 números Es presentava inicialment com a l’òrgan oficial de l’Associació Nacional de Radiotelefonia, a partir de l’any 1929 com a òrgan oficial d’Unión Radio, l’Emisora Ràdio Barcelona i l’Associació Nacional de Radiodifusió i, a partir del 1930, només de Ràdio Barcelona Hi collaboraren, entre d’altres, E Ferrer, J Arraràs, E Rifà, J M de Guillén, A Robert, E Graells, A Gual, J Montero, J López Fando, S Raurich, J Sánchez-Cordovès, J Torrents, J Navarro, J Udina i J Cuesta Ridaura Es feu ressó d’un bon nombre de novetats tècniques del món cinematogràfic i relacionà la…
Lluïsa Forrellad i Miquel

Lluïsa Forrellad
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món…
Joan Baptista Humet i Climent
Música
Cantautor.
La seva família es traslladà a Terrassa quan era un infant Inicià la carrera d’arquitectura, i al mateix, es donà a conèixer com a cantautor vinculat a la Nova Cançó El 1968 debutà a Terrassa amb Joan Manuel Serrat i Teresa , pel qual fou molt influït El 1971 abandonà els estudis d’arquitectura per a dedicar-se plenament a la música, i algunes de les seves cançons, com Gemma , obtingueren un cert ressò Els dos anys següents actuà amb Lluís Llach i Grande , i el 1973 enregistrà el seu primer disc, Fulls Continuà els anys següents amb Diálogos 1977, Aires de cemento 1978, Fins…
Josep Pont i Gol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’…
Albert Borguny i Castelló
Teatre
Literatura catalana
Artista, poeta i dramaturg barroc.
Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…
,
Esther Williams

Esther Williams
© doctormacro
Natació
Cinematografia
Nedadora i actriu nord-americana, de nom complet Esther Jane Williams.
A setze anys guanyà tres campionats dels Estats Units en braça i estils, i l’any següent baté rècords nacionals en 100 iardes braça i 100 m lliures Fou seleccionada per a l’equip olímpic dels Estats Units als Jocs de Tòquio, però no pogué competir a causa de l’inici de la Segona Guerra Mundial Descoberta per un caçatalents de la Metro Goldwyn Mayer, el 1942 debutà al costat de Mickey Rooney en la comèdia Andy Hardy's Double Life , de George B Seitz Aconseguí la popularitat en el gènere de musicals aquàtics, que personificà gràcies als seus dots natatoris i el seu físic, amb produccions com…
Carlo Cecchi
Teatre
Actor i director italià.
Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’installà com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
