Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Mediterrani, es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m esquena 1957 i fou internacional en una ocasió És sòcia d’honor del Club Esportiu Mediterrani 1966 i té la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona 1957

Membre del Club d’Escacs Barcelona, començà els seus èxits amb dos subcampionats de Catalunya 1959, 1961, als quals seguiren deu títols de campiona 1965-74 Posteriorment, aconseguí encara dos subcampionats més 1975, 1978 En l’àmbit estatal fou tercera al Campionat d’Espanya 1965

Membre del Gimnàs Garcia Alsina, entre el 1959 i el 1964 pujà al podi en diferents especialitats dels campionats estatals Aconseguí tres subcampionats d’Espanya absoluts 1962, 1963, 1964 i guanyà la medalla d’or en salt sobre cavall 1962, 1963, 1964 i en barra d’equilibri 1964 Fou campiona de Catalunya absoluta en dues ocasions 1965, 1966 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i el Campionat d’Europa 1963

Destacà en categories inferiorsi guanyà el Campionat d’Espanya de dobles 1987, 1989, 1991 Jugà com a professional amb llicència del Club Tennis Barcino, entre el 1990 i el 2005 Sempre jugant en dobles, guanyà diversos torneigs de l’Associació Femenina de Tennis WTA El seu trofeu més destacat fou l’Internacional d’Estrasburg 2005 També participà en diverses ocasions en torneigs del Grand Slam Arribà a ser la número quinze del rànquing espanyol i, el 2005, la número vuitanta-sis del món en dobles

S’inicià el 1999 competint a les files del club Studio CE, i fou subcampiona d’Espanya 2005 en la prova individual i en la de trios En l’àmbit internacional, participà en el Campionat d’Europa de Debrecen 2003, on aconseguí la medalla d’or en la modalitat de trios fent equip amb Jonathan Cañada i Israel Carrasco, i en el de Coïmbra 2005 També disputà els Campionats del Món d’Adelaide 2004, on guanyà la medalla d’argent per equips, Aichi 2005 i Nanquín 2006

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’història de l’art, el 1975 s’incorporà a la Fundació Joan Miró  com a ajudant de conservació El 1976 ocupà el càrrec de conservadora de la mateixa institució i, del 1980 al juliol del 2017, en fou directora Dugué a terme una tasca de difusió de l’obra de Joan Miró, del qual comissarià diverses exposicions i, seguint una de les directrius de l’artista, consolidà la Fundació com un centre d’estudi i d’impuls dels artistes contemporanis, orientació especialment reflectida en l’Espai 13 El 2017 rebé la…

S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a  Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey  Esperando a Godot 1978, de S Beckett  Quan la ràdio parlava de…

Començà a patinar al CN Reus Ploms i passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1995 Fou campió d’Europa juvenil 1996 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al CH Vila-seca 1998-2000, a primera divisió, el CP Areces 2000-01, a l’OK Lliga, i el CP Tenerife 2001-02, també a la màxima categoria Fitxà pel Liceo de la Corunya 2002-04, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2003, una Copa Continental, una Copa Intercontinental i una Copa del Rei 2004, el Vigo Stick 2004-05, a l’OK Lliga, i l’HC Braga 2005-07 de la primera divisió portuguesa Després tornà a la Corunya,…

Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la Comunitat Universitària i…