Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més…
Estavar
Estavar, a la vall baixa del riu d’Angost, a l’Alta Cerdanya
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat al límit amb l’enclavament de Llívia, estès entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Èguet i d’Angost.
Les principals fonts econòmiques són la ramaderia 300 caps de bestiar boví i 850 d’oví i l’agricultura, sobretot al sector meridional, on el canal de Callastre amb aigua del riu d’Eina rega una extensa àrea Les 197 ha que hi ha són ocupades per prats i farratge 173 ha, cereals 19 ha i hortalisses 3 ha Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX El poble 220 h agl i 61 h diss 1982 1 215 m alt és a l’W del puig de Llívia, a la dreta del riu d’Angost, vora la seva confluència amb el Segre L’església de Sant Julià és romànica s XII conserva restes…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
conca de Meià

La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…
Pont de Peramola (Peramola)
Art romànic
Situació Detall de l’arrencada de l’arc, únic vestigi del que fou el pont romànic ECSA – V Roca Les restes de l’antic pont romànic de Peramola o d’Oliana es troben al costat del Segre, al Grau d’Oliana, davant la presa de l’embassament d’Oliana, i formen part del pont nou bastit entre les dues ribes després de la guerra civil Mapa 34–12291 Situació 31TCG589613 Pont L’antic pont d’Oliana o de Peramola, construït segurament cap al segle XII, servia per a travessar el riu Segre, al Grau d’Oliana Era una via de comunicació molt important per a enllaçar els Pirineus i el…
Circuit El Bosquet
Motociclisme
Circuit de motociclisme fora d’asfalt de Ponts.
Fundat l’any 1996 per la secció local del Moto Club Segre, està preparat per acollir proves d’enduro i motocròs Té 1450 m de longitud de terreny dur, amb grans desnivells, un pàdoc i servei de cronometratge Acull periòdicament proves del Campionat d’Espanya i de Catalunya de motocròs i l’Enduro del Segre, entre altres curses
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya…
Castell-llebre

Vista exterior del campanar de Santa Maria de Castell-llebre
© Fototeca.cat
Caseria
Castell, caseria despoblada i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre) del municipi de Peramola (Alt Urgell).
Els vestigis del castell es troben situats sobre una elevació al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable, al cantó oposat de l’emplaçament de l’antic castell d’Oliana Conjuntament amb el castell d’Oliana, dominaven el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Al seu costat s'alça l’església de la Mare de Déu de Castell-llebre, convertida en un santuari marià
batalla de Balaguer
Militar
Accions militars de contraatac de les forces republicanes, dutes a terme del 12 al 15 d’abril i del 22 al 29 de maig de 1938.
L’exèrcit republicà format per les reorganitzades divisions 27, 60 i 72 del XVIII Cos d’Exèrcit, integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys contraatacà per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre el 10 d’abril de 1938 per la divisió 54 de les forces del general Franco, que havien ocupat Balaguer el 6 d’abril, i situar el front més enllà de la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina