Resultats de la cerca
Es mostren 5052 resultats
rossinyol
Rossinyols
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 4 a 10 cm d’alt, en forma d’embut, amb l’himeni disposat en plecs semblants a làmines; és d’un groc de rovell d’ou, i amb una olor com d’albercoc.
Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se
catalanoïta
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels fosfats, de fórmula Na 2
[PO 3
(OH)]·8H 2
O.
És molt rar, i tan sols s’ha localitzat a la zona de Salta, a l’Argentina El nom ret homenatge al geòleg argentí Luciano Catalano
salut
Medicina
Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.
Segons l’OMS, la salut és “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o de malalties”
barretera
Barretera
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia de rizoma perenne, de la família de les compostes, que al principi de la primavera origina les fulles, petites, reniformes i denticulades, juntament amb la tija (escapus), que porta uns deu capítols florals, d’un color violeta clar i d’olor de vainilla.
Originària de Tripolitània, és conreada en jardineria i s’ha naturalitzat als Països Catalans, on es fa en sòls argilosos i humits de les comarques litorals
falguera aquilina
Falguera aquilina
suziesparkle (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta de rizoma llarg i serpentejant, de la família de les polipodiàcies, de fulles de 30 a 180 cm, tres vegades pinnades, de contorn de forma de delta, amb els segments oblongs.
Els sorus ressegueixen la vora dels segments És una espècie cosmopolita, que a Catalunya se situa preferentment sobre sòls silicis o descalcificats de la muntanya mitjana
melonera
melonera
Wilfredorrh (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, monoica, de tiges ajagudes i híspides, de fulles orbiculars o reniformes, cordades i lleugerament lobulades, de flors grogues i de fruits, els melons, en pepònide, grossos i comestibles.
D’origen asiàtic, era conreada ja per egipcis i romans Vol sòls fèrtils, d’una textura arenosa o llimosa, temperatures altes, regs abundants i molt de sol
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura
cavernícola ocasional
Ecologia
Animal cavernícola d’una categoria diferent a la dels troglobis i troglòfils.
Els animals cavernícoles ocasionals no estan estrictament confinats a les cavitats subterrànies ni tan sols hi són freqüents Com ho indica el seu nom, hi apareixen ocasionalment
solod
Geologia
Sòl salí derivat del solonetz per lixiviació, acidificació i degradació de les argiles.
L’horitzó A, pobre en humus, és blanquinós, quarsós i de reacció àcida, i l’horitzó B és neutre o bàsic Els solods són sòls totalment estèrils
carnauba
Botànica
Química
Cera vegetal obtinguda per exsudació de les fulles de carandaí ( Copernicia cerifera
).
És emprada en cosmètica, en la fabricació de llustre, de candeles i vernissos, com a impermeabilitzant i abrillantador de sòls, etc També és anomenada cera del Brasil