Resultats de la cerca

Debutà en el Palmeiras a la primera divisió brasilera 1970-72 Es traslladà a Europa i fitxà per l’equip belga de l’Standard de Lieja 1972-73 Posteriorment fitxà pel Terrassa 1975-78, on destacà com a davanter, i pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà el 1978 Traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, hi jugà la temporada 1979-80, i després ho feu en el Málaga 1980-81, el Sabadell 1981-82 i altres equips, com el Reus, el Girona, el Terrassa, el Polideportivo Almería, el Rubí i l’Àguila de Badalona 1986-87, compaginant tasques de jugador i d’entrenador

Soci fundador el 1930 de la Penya Spirit of Badalona, origen de l’actual Club Joventut de Badalona S’inicià en el basquetbol a l’Escola Catalana de Badalona Els anys trenta, alternà les tasques de jugador i directiu, i fou també secretari del Centre Esportiu Badaloní, nom amb el qual fou coneguda l’antiga Penya Spirit of Badalona Fou jugador del Joventut de Badalona els primers anys de la dècada dels quaranta i directiu de la mateixa entitat durant més de trenta-sis anys ocupant diferents càrrecs La Fundació del Bàsquet Català, de la qual també formà part del patronat, el…

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets

Ingressà al Collegi Regional d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquetbol el 1957 Dirigí partits durant 25 anys fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 La major part de la seva trajectòria es desenvolupà en la màxima categoria del bàsquet espanyol L’any 1965 obtingué la internacionalitat i dirigí més de 120 partits Fou membre de la junta del Collegi Regional diversos anys, i delegat del collectiu arbitral de primera divisió Després de retirar-se exercí tasques directives en la secció de bàsquet del FC Barcelona Al juny del 1991 fou designat membre de la Comissió…

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’…

Assolí quatre cops el Campionat d’Espanya de culturisme 1973, 1975, 1980, 1983 i una vegada el d’aixecament amb potència 1974 Obtingué tres vegades el títol de campió de Catalunya de fisioculturisme 1972, 1973, 1975 El 2001 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Físic Culturisme i el 2002 es convertí en membre de ple dret de la Unió Internacional de Body Building Natural Compaginà les tasques federatives amb la direcció del Gimnàs Atenea de Barcelona Fou guardonat amb la insígnia d’or del premi president Companys 2008 Fou subcampió mundial 1997, 1999 i campió d’…

Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni historicoartístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre En la junta de govern de l’Institut hi tenen representació tots els grups municipalsEl seu primer director fou Ferran Mascarell El 2006 es constituí com a Entitat Pública Empresarial Local EPEL, modalitat…

El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà…

Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i García, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme Darrerament estava dedicat a la Fundació Utopia, creada per a…