Resultats de la cerca

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc

Capellà anglicà al castell de Sant Felip Menorca, fou autor de The Ancient and Modern History of the Balearic Islands Londres 1716, traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor, al qual afegí diverses inscripcions romanes a la segona edició 1719

Fou publicada el 1865 La protagonista, adormida sota un arbre, s’endinsa, seguint un conill apressat, en un món fantàstic L’obra és considerada com un dels precedents del superrealisme i de l’absurd El 1927, Josep Carner en publicà una traducció al català, illustrada per Lola Anglada

Traduí, per a la Fundació Bernat Metge, les Tristes 1965-66 d’Ovidi, en collaboració amb Miquel Dolç, i les Pòntiques , també d’Ovidi 1985 És autora d’una traducció inèdita del poema Anabase, de Saint-John Perse Fou membre fundadora de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides

Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477

Jesuïta, exercí el magisteri a diversos collegis de l’orde Màxim representant del corrent purista i neologista de l’època, es dedicà totalment a la traducció Loyola-tar eneko deunaren gogo Iñarkunak ‘Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola’, 1914 i Itun zar eta berria ‘Antic i Nou Testament’, 1958

Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas ‘La creu d’Hèllade’, 1828, Totenkränze ‘Corones de morts’, 1828 i Waldfräulein ‘La noia del bosc’, 1843 Més important és, però, la traducció 1836 del Childe Harold de Byron Conreà també el teatre

Jesuïta, escriví tractats polítics Dictámenes , 1642 Causa y remedio de los males públicos , 1642 Corona virtuosa y virtud coronada , 1643 i obres ascètiques Vida divina y camino real , 1633 De la diferencia entre lo temporal y lo eterno , 1640 És conegut especialment per la seva traducció del Kempis al castellà