Resultats de la cerca

Collaborà en La Pléiade i en el Mercure de France La seva trajectòria poètica evoluciona des d’uns primers moments encara romàntics fins a una creació totalment d’avantguarda, dintre ja del surrealisme Entre les seves obres cal esmentar Le bouc émissaire 1889, Les féeries intérieures 1907, La mort du berger 1928 i pòstumament Bretagne est univers 1941 i L’Ancienne à la coiffe innombrable 1946

Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…

Inicià la trajectòria en el teatre amateur El 1979 es traslladà a Madrid, i ingressà a la companyia del Teatro Nacional Descobert per Pedro Almodóvar , que el dirigí en el seu debut cinematogràfic a Laberinto de pasiones  1982, es convertí en un dels principals actors en les següents produccions d’aquest director La ley del deseo , 1986 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988, i  Átame , 1990, que li obriren les portes del cinema internacional Centrat des d’aleshores en una carrera d’èxit a Hollywood, ha interpretat, entre d’altres, The Mambo Kings Arne Glincher, 1991, Philadelphia…

Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81

Es formà i jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Amb el seu primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Rei 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí la medalla de bronze, i en els de Tòquio 1964

Començà la seva trajectòria professional a Ràdio Joventut Treballà a Televisió Espanyola a Catalunya durant trenta-dos anys, i s’especialitzà en futbol Feu el seguiment de dos Jocs Olímpics, cinc Copes del Món i quatre Eurocopes de futbol Ha intervingut en programes televisius com Atac i Gol , Gol Nord , Fantàstic , El Rondo i Efectivament També ha collaborat amb RAC1 i els diaris ABC , Sport i Gol , entre altres mitjans

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

Es formà a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid 1951 Començà la trajectòria com a redactor de La Hoja del Lunes de Barcelona 1942-70 i arribà ser-ne sotsdirector 1970-78 Parallelament també fou redactor de l’agència EFE 1952-78, sotsdirector als esportius Dicen i Lean 1952-75 i redactor al setmanari Dicen 1969-76 Entre altres llibres, publicà una Història del futbol català 1968

Resident a Barcelona des de la seva joventut, prosseguí els entrenaments que havia iniciat a Ponferrada Guanyà el Campionat d’Espanya de boxa en categoria wèlter en dues ocasions 1974, 1975 i també el Campionat de Catalunya 1973, 1974 Durant la seva trajectòria esportiva participà en prop de 500 combats i formà part de la selecció espanyola El 1979 es retirà i retornà a la seva població natal