Resultats de la cerca

La ciutat d’Afrin, al nord-est de Síria, prop de la frontera turca, és conquerida per forces de l’Exèrcit Sirià Lliure amb l’ajuda de Turquia després d’una ofensiva iniciada el 20 de gener Afrin era fins ara un important  bastió de l’YPG, la guerrilla kurda de Síria, considerada pel govern turc una “organització terrorista” i collaboradora del PKK, guerrilla kurda clandestina a Turquia L’atac provoca la fugida d’unes 324000 persones, segons l’ONU, i més de 200 morts entre la població civil

El Govern turc dóna per acabades les tasques de rescat de possibles víctimes del terratrèmol del dia 16, i els equips internacionals de rescat desplaçats a la zona tornen als seus llocs d’origen La xifra oficial de morts a causa del sisme és de 13895 persones i la de 27233 la de ferits, i les estimacions calculen que amb les víctimes que queden sota les runes la xifra de desapareguts es podria acostar a les 40000 persones de desapareguts Ara la prioritat és evitar la propagació d’epidèmies

La deflagració d’un cotxe ple de combustible causa la mort de més de 40 persones, entre els quals una desena de nens, en un mercat d’Afrin, ciutat del Kurdistan sirià fronterera amb Turquia Afrin va ser presa el 2018 per la milícia proturca enfrontada al govern sirià i a l’YPG, la milícia kurda de Síria, que el govern turc acusa de l’atemptat i que vincula al Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK, que opera a Turquia L’YPG nega ser l’autor de l’atemptat

Entra en vigor a la província siriana d’Idlib un alto el foc l’endemà de la signatura d’un acord a Moscou per part del president rus Vladímir Putin i el seu homòleg turc Recep Tayyip Erdogan, principals suports del govern sirià i la principal milícia rebel, respectivament L’ofensiva de l’exèrcit de Baixar al-Assad, que va començar el 19 de desembre de 2019, ha causat una de les catàstrofes humanitàries més greus del segle XXI, segons les Nacions Unides prop de mig miler de morts civils i un milió de desplaçats

El Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia a favor de l’activista pels drets humans turc Mehmet Osman Kavala i exigeix a Turquia que l’alliberi Osman Kavala va ser empresonat l’octubre del 2017, acusat de trencar l’ordre constitucional i vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol de 2016 El TEDH sosté que la justícia turca no va provar de manera creïble la presó preventiva de l’activista Can Dündar, un dels exiliats turcs més destacats, compara el cas d’Osman Kavala amb el dels “Jordis” a Espanya

Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994 Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar el suport de Turquia a l’Azerbaidjan Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars

Fou virrei de Sicília en 1557-64 impedí un desembarcament turc a Calàbria 1558 d’acord amb Jean Parisot de La Valette, gran mestre de Malta, organitzà i dirigí una expedició 1560 fracassada contra Dragut per tal de reconquerir Trípoli conquerí, però, l’illa de Gerba, que es mantingué solament dos mesos en poder cristià Fou virrei de Navarra 1567 i conseller d’estat El 1571 fou nomenat per Felip II de Castella als Països Baixos per succeïr el duc d’Alba com a governador, el qual, però, no volgué cedir el càrrec

Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV

El seu fill Ivan I 1465-90 fou patrici de Venècia i fundador del monestir de Cetinje 1485 El fill d’aquest, Jordi I 1490-96, es retirà a Venècia i fou succeït pel seu germà Esteve II 1496-99, deposat pels turcs i mort el 1514 Des d’aleshores, i fins al 1852, Montenegro fou regit pels vladics de Cetinje Els Crnojević es dividiren en dues línies, una de les quals passà a Venècia i l’altra a Constantinoble Un membre d’aquesta última, Skanderbeg , fou sanjac turc de Montenegro 1514-28

Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci