Resultats de la cerca

Fou campiona d’Espanya en la modalitat de balls llatins 2008, 2009 amb la seva parella Mauro Rossi És professora de balls de saló i ha collaborat en diferents programes de TVE, RAI i Televisa com a coreògrafa

Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro , de WA Mozart Impartí la docència als conservatoris de Moscou 1931, 1933-36 i de Sverdlovsk 1936-37, 1942-43 i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà A partir del 1926 també es dedicà a la crítica En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com AA Al’abjev, N Rimskij-Korsakov, M…

Estudià i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena amb G Adler 1902-06 Durant la seva estada a Viena estudià composició amb H Graender i A Schönberg Fou professor a la Universitat de Cracòvia des del 1911, i posteriorment esdevingué director de l’Institut de Musicologia de la mateixa universitat Impartí cursos en diferents universitats i institucions europees, i el 1934 inicià una sèrie de publicacions a través de les quals donava sortida a les obres de musicòlegs de la ciutat Dedicà la seva recerca a la música antiga i la contemporània, i fou pioner en l’estudi de la història de…

Era cosí del compositor, pianista i director d’orquestra S Rakhmaninov Format al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein, el 1883 es perfeccionà a Weimar amb F Liszt Entre el 1888 i el 1891 impartí classes de piano al Conservatori de Moscou, i posteriorment es traslladà a França, on es dedicà a fer gires de concerts En tornar a Rússia, l’any 1903 fundà a Sant Petersburg uns cicles de concerts que divulgaven les obres dels compositors russos del moment, com A Skr’abin, S Prokof’ev i I Stravinsky, en els quals participaren intèrprets tan importants com A Nikisch, A Cortot i W Landowska El 1919…

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…

Es traslladà a París, el 1911, on conegué FApollinaire i els cubistes El seu art, fet d’estilitzacions segons l’esperit cubista, realitzà la figura humana sense apartar-se del realisme Dona ajupida 1924, Musée Nationale d’Art Moderne, París Destruït pels nazis el seu taller el 1942, s’installà novament a París el 1945 i creà una escultura de formes allargades, gràcils i elegants

Estudià amb AN Kolmogorov Els seus treballs sobre espais lineals normals han estat el fonament d’aplicacions en anàlisi funcional de diverses branques matemàtiques Professor a l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1935-41 i des d’aquest any de la Universitat Estatal de Moscou, el 1960 fundà l’Institut de Física Biològica i, basant-se en aplicacions matemàtiques, emprengué recerques en el camp de la fisiologia cellular És autor de Funcions automòrfiques i la teoria de les representacions 1962 i de Mecanismes de morfogènesi a les estructures cellulars 1977, entre d’altres En 1989-90 exercí la…

Estudià a Odessa i amb Leon Auer a Peterburg El 1904 debutà a Berlín, i aviat esdevingué un solista de fama internacional Actuà arreu del món, i enregistrà un gran nombre de discs El 1923 es féu ciutadà nord-americà

La seva obra literària afronta el burocratisme i critica el sistema del període estalinista Són obres seves les novelles Ne khlebom edinym ‘No solament de pa’, 1956 i N ovogodnaja skazka ‘Conte d’any nou’, 1960 i les narracions Povesti i raskazij ‘Paraules des de la foscor’, 1959

Situada a la riba del Seret, afluent del Dnièster, té indústria, sobretot alimentària i lleugera, fabricació de maquinària agrícola, formigó, porcellana, etc Hi ha institut politècnic i d’economia