Resultats de la cerca
Es mostren 1339 resultats
castell de Sacreu
Història
Fortificació prefeudal situada en una de les elevacions (368 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu
Sant Andreu de Bancells

Mas Bancells, que donà nom a la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
les Fonts

Carrer del poble de les Fonts del Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries
Moratòria constructora a la Costa Brava
La Generalitat de Catalunya suspèn les llicències d'obres en tràmit al litoral de la Costa Brava entre Portbou i Blanes en una franja de 500 metres La mesura, que afecta 22 municipis i uns 250 projectes, serà vigent durant un any fins a l’aprovació del Pla Director Urbanístic L’agost es va crear SOS Costa Brava, una plataforma formada per 15 collectius ecologistes per denunciar l'excessiva urbanització d'aquest territori
Mario Pani
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
Dirigí la revista Arquitectura Juntament amb Enrique del Moral realitzà, el 1950, el pla de la ciutat universitària de Mèxic després, el nucli Presidente Juárez i Presidente Alemán, amb plantejaments d’estil internacional, i altres obres a la universitat A partir del 1960 es dedicà a la urbanització de poblacions de la frontera nord del país Collaborà també en murals de José Orozco i projectà la reconstrucció de Managua després del terratrèmol del 1972
Bernardo Rossellino
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià.
Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts
Ferran Romeu i Ribot
Ferran Romeu i Ribot Portal de la casa Conrad Roure a Barcelona (1902)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Titulat el 1887 Amb l’escultor Pere Carbonell i Huguet realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo 1896-98 Professor auxiliar de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1899 Dins el Modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure a Barcelona 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d’Hector Guimard Fou coautor del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel 1917
Jacques-Ignace Hittorff
Arquitectura
Arquitecte francès.
Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec
Sant Quirze de Subiradells (Taradell)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, petit edifici d’una sola nau, rematada a llevant amb un absis semicircular G Orriols La petita capella de Sant Quirze es troba al terme municipal de Taradell, dins la urbanització de la Roca Aquesta església figura situada en el — mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 41,9 —y 37,0 31 tdg 419370 S’hi arriba per la carretera que de Taradell va a Viladrau en la qual, tot just començada, hom trobarà un trencall a mà esquerra que porta a la urbanització Miranda de la Plana o la Roca La capella és…
So N’Armadans
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno).
El sector més pròxim al port duu el nom de So N'Alegre La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina Vora la mar fou construït l’Auditòrium És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera Ha donat nom a una revista literària castellana Papeles de Son Armadans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina