Resultats de la cerca

Davanter centre que jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1979-81 procedent del Libertad d’Asunción Disputà 34 partits de Lliga i marcà 4 gols amb la samarreta blanc-i-blava Amb la selecció paraguaiana guanyà la Copa Amèrica 1979

S’inicià en la pràctica del judo a Barcelona de la mà del mestre Henry Birbaum i entrenà sota les seves ordres al Club Judo Barcelona Competí com a pes lleuger i es proclamà tres cops campió d’Espanya en diverses categories 1962, 1963, 1964 Integrà l’equip estatal i participà en cinc Campionats d’Europa i en un Campionat del Món 1961 El 1965, una lesió a l’esquena provocà la seva retirada Es dedicà a l’arbitratge i exercí com a professor al Judo Club Bilbao Posteriorment obrí el seu propi gimnàs a Bilbao, el Shin Gi Tai Publicà llibres i manuals de judo, com El libro del judoka 1996 o Nuevo…

S’inicià en la pràctica de les arts marcials aprenent karate d’estil kenkyukai El 1995 descobrí el txikung i el taitxí d’estil yang, txen i hunyuan, i se’n formà com a professor L’any 2000 creà l’Associació Shen Ren de taitxí, qigong i reiki, des de la qual imparteix cursos de formació de professors de taitxí i de txikung És fundador i vicepresident de la Federació Espanyola de Reiki, i el seu delegat i representant a Catalunya

Lateral esquerre, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1993-94 procedent del Logronyès i romangué al club fins a l’edició 1997-98 Disputà 178 partits de Lliga i marcà 1 gol Posteriorment passà al Girondins de Bordeus, l’Sporting Maonès i el Club Futbol Premià

Formà part la Unió Esportiva Santboiana durant la dècada de 1990 Jugà 13 partits amb la selecció espanyola, i participà en la Copa del Món 1999 Com a entrenador, dirigí el Rugby Club l’Hospitalet de la divisió d’honor

Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92, 1898,…

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…

Es llicencià en dret a Barcelona 1853 D’idees carlines, en la seva Historia general de España y de sus Indias 1864 atacà els liberals El 1868 fou premiat als jocs florals el seu estudi Lo siti de Girona en l’any 1809 1868 Publicà també Los dioses de Grecia y Roma 1880-81 i un gran nombre de traduccions al castellà Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Sostingué que les malalties eren secundàries a una inflamació de l’aparell digestiu, i ellaborà una teoria broussaisme segons la qual gairebé l’únic tractament eren les sagnies