Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Nicolai Hartmann
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis ‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921 i Ethik 1925 coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins ‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933, Zur Grundlegung der Ontologie ‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935, Möglichkeit und Wirklichkeit ‘Possibilitat i realitat’, 1938, Der Aufbau…
Maldives 2016
Estat
La situació política a les Maldives va mantenir una tendència vers la radicalització, de la mà d’Abdulla Yameen Així, al febrer, i en virtut de la llei antiterrorista, el líder principal de l’oposició islamista, Imran Abdulla, va ser condemnat a dotze anys de presó, mentre que a l’agost el Parlament va reintroduir la Llei antidifamació, que fou abolida el 2009, amb l’objectiu final de coartar la llibertat de premsa La radicalització del país també va ser visible pel nombre de maldivians que van viatjar a Síria per lluitar al costat de l’Estat Islàmic un centenar o que van…
Antoni Boteller
Literatura catalana
Religió
Escriptor i metge.
L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…
,
Petroni
Literatura
Escriptor llatí.
Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…
Ferrocarrils de Catalunya
Les modernes unitats dels Ferrocarrils de Catalunya/span>
© Fototeca.cat
Companyia creada el 1912 per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell.
Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona el 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa 1919 i a Sabadell 1922 Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via 1435 mm, i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses En el seu accionariat prengué una forta participació…
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc Aureli, que,…
profetitzar
Anunciar o predir (les coses distants o futures) en virtut del do de profecia.
bé inembargable
Dret
Bé propi del deutor que no pot ésser retingut en virtut de manament judicial.
La llei, després d’establir que són embargables tots els béns del deutor, fa unes excepcions, per respecte a la personalitat humana o per raons d’interès públic o social mobles imprescindibles, part del salari, béns destinats a l’ús o al servei públics, i d’altres
llicència
Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió donada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina