Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
Esglésies de l’Alta Ribagorça Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Santa Coloma de Bonansa Sant Aventí de Bonansa Sant Roc de Bonansa Sant Genís de Bibils Sant Salvador de Bibils Sant Cristòfol de Sirès Sant Bartomeu de Sirès Sant Miquel d’Espollà Sant Pere de Gavarret Sant Serni de Gavarret Sant Hilari de Buira Sant Climent de la Torre de Buira Mare de Déu de la Mola Montanui Sant Marc de Montanui Sant Esteve de Ginast Sant Martí de Vinyals Mare de Déu de Viuerri Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu Sant Pere de la Quadra abans Sant Julià de Vallsenyiu Santa Eulàlia de…
falcó mostatxut
Falcó mostatxut
© fototeca.cat
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 30 a 35 cm.
Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta…
Les ofioparmàcies
Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós,…
panical de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, espinosa, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles dividides blavenques i amb capítols globosos blaus.
Viu en pastures i terrenys pedregosos dels Pirineus
diflúgia
Protistologia
Protozou rizòpode, de l’ordre dels ameboides, que té la càpsula quitinosa recoberta de detrits.
Viu a les aigües dolces i les torberes
cua de ca
Cua de ca
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm, amb fulles lanceolades, curtes, pubescents, i inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
Viu en terrenys arenosos vora de la costa
almiquí
Almiquí
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels insectívors semblant a una rata grossa, llarg d’uns 60 cm, i de pelatge abundant i negrós, groc al cap; té el musell prolongat en una trompa i les ungles anteriors llargues, per a cavar.
Viu als boscs de l’illa de Cuba
agrelleta
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’agrella, però més petita, de la família de les poligonàcies.
Viu en herbeis de sòls àcids, sovint sorrencs
cérvol de Virgínia
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, de talla mitjana, amb el banyam curt i molt ramificat.
Viu en zones boscoses i és propi dels EUA