Resultats de la cerca

S’inicià en aquest esport el 1967, i formà part dels equips de Catalunya i Espanya amateurs en totes les categories 1975-90 Fou campió d’Europa júnior per equips 1981, campió d’Espanya absolut amateur , i assolí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983 Guanyà deu Campionats de Catalunya individuals 1980, 1985-90, 1994, 1995, 1997 i dos de dobles 1981, 1989 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1984-95 i, el 1987, fundà l’empresa Green Project de disseny de camps de golf juntament amb Magí Sardà, de la qual és el conseller delegat

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1990 debutà en C1 a la Copa d’Europa d’eslàlom A partir d’aquest any formà part de la selecció estatal i participà en diverses edicions de la Copa del Món de l’especialitat Participà en la prova d’aigües braves en la modalitat C1 dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en la modalitat C2, juntament amb Toni Herreros, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment formà part del cos tècnic de la selecció estatal És entrenador del centre de tecnificació de piragüisme de la Seu d’Urgell

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb Isidre Martí

Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Cinturó negre setè dan, és professor en l’àmbit estatal Competí representant el Gimnàs Escola Taekwondo Lee Young de Badalona i formà part de la selecció espanyola Guanyà cinc vegades la medalla de bronze en el Campionat del Món de tècnica 2006-10 en la categoria de trio sincronitzat masculí, juntament amb Diego Carrillo i Juan Antonio Santiago També aconseguí dues medalles de plata en els Campionats d’Europa en la mateixa categoria 2007, 2009 Exercí com a mestre de taekwondo al Gimnàs Lee Young Fou director de l’àrea de material i competicions de la Federació Catalana de…

Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts

Fou campiona de Catalunya de fisioculturisme en la categoria de –52 kg 1995 També guanyà altres competicions, com el Trofeu de Lleida 1995 i el Vila d’Esplugues 1995 Fou subcampiona del Trofeu d’Andorra en la categoria de –52 kg 1995 Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la federació catalana Entrenadora del fisio-culturista Fèlix Barrachina en el Campionat del Món 2004, fou guardonada amb el premi ARC 2004 També exercí com a jutge en competicions, com l’Obert de Catalunya Juntament amb el seu marit, Fèlix Barrachina, dirigí el Club Argos Gym de Lleida

Membre del Club d’Arquers d’Osona, guanyà el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc en tres ocasions 2009, 2010, 2012 També aconseguí diversos títols estatals per equips i diversos Campionats de Catalunya, tant en recorregut de bosc com en arc nu en sala En l’àmbit internacional, es proclamà campió d’Europa de bosc en 3D, juntament amb Xavier Fernández i Javier Mérida 2012 També guanyà la medalla de bronze amb arc nu al Campionat del Món de tir amb arc en 3D 2011 i baté el rècord del món en arc nu en l’edició del 2012