Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
L’Ametralladora Carlista
Setmanari
Setmanari satíric publicat a València el 1871, del qual aparegueren deu números, els dos últims en castellà.
Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic
mestre de Bonnat
Pintura
Pintor anònim de l’escola gòtica aragonesa.
El seu estil és una derivació llunyana del de Jaume Huguet, i mostra contactes amb el de Francisco Solives Hom li atribueix un retaule de Sant Martí Museu Bonnat, de Baiona i, al Metropolitan Museum de Nova York, un altre dedicat a sant Joan Baptista i una predella amb escenes de la Passió
Sant Jaume de Canet de Rosselló
Art romànic
L’actual església parroquial del poble de Canet té el seu origen en la capella de Sant Jaume de l’hospital de Canet, coneguda des del 1241 Adquirí categoria de parròquia quan l’antiga església parroquial de Sant Martí del Castell esdevingué una simple capella L’edifici actual és dels segles XV-XVI
Fernando Chaves
Golf
Golfista.
Membre del Club de Golf Sant Cugat, on s’inicià com a cadi a la dècada de 1960, és professor i director de l’escola de golf Ha entrenat, entre d’altres, Paula Martí i Ivo Giner El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya sènior APG, disputat a les installacions del club
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve
, senyor de Vilallonga.
El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa
Bernat Dalmau
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1402-12).
A la mort de Martí l’Humà 1410, presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València novembre del 1410 - març del 1411 i a Sicília desembre del 1411 - febrer del 1412, preparatòries per al compromís de Casp Morí al castell de Solento Palerm sense poder acabar la segona missió
Pere de Queralt i de Pinós
Història
Literatura catalana
Senyor de la baronia de Queralt (Pere VI de Queralt) i de la vila de Santa Coloma, militar, diplomàtic i home de lletres.
Vida i obra Fill i successor de Dalmau I de Queralt i de Rocabertí Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra 1378-79 El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols 1396-97 i collaborà en l’organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa posseïa un…
,
Esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…
Josep Prats
Industrial.
Inicialment fou comerciant a l’engròs Amb capitals propis i aportacions de Narcís Feliu de la Penya i de Martí Piles muntà una fàbrica d’un teixit nou, format per estamenya i cànem, activitat que contribuí a impulsar les manufactures tèxtils catalanes i a formar tècnics que després treballaren en altres manufactures del Principat
Joan Morell
Filosofia
Humanista.
Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522