Resultats de la cerca

Jugava d’extrem dret i de mig Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i fou campió d’Europa juvenil amb la selecció estatal 1957 Després de jugar amb la filial barcelonista, el Comtal 1958-60, passà al Llevant 1960-64 i la temporada 1964-65 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol A continuació jugà cedit tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1965-68, amb el qual disputà 68 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol marcat a la Nova Creu Alta, en la inauguració d’aquest estadi, el 20 d’agost de 1967 En deixar el Sabadell, retornà a l’Espanyol…

Es formà al Club Egara, on ha desenvolupat la major part de la carrera com a migcampista i davanter Jugà amb el Club de Campo Villa de Madrid 2009-12, i la temporada 2012-13 tornà a l’Egara En l’àmbit de clubs guanyà cinc Campionats de Catalunya 1998-2002, vuit Copes del Rei 1998, 1999, 2000, 2002, 2007, 2009, 2011, 2012 i cinc Lligues 1998-2001, 2016 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata, i Londres 2012 Es proclamà campió 2005 i subcampió d’Europa 2007, i assolí la medalla de bronze…

També coneguda com 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, fou una cursa de velocitat i resistència organitzada per la Penya Motorista de Barcelona que tres anys després de la primera edició començà a internacionalitzar-se amb la participació dels primers pilots estrangers A partir del 1961 fou inclosa com a prova puntuable a la Copa d’Europa, que el 1965 passà a anomenar-se Campionat d’Europa El 1980 s’inclogué com a prova puntuable per al Campionat del Món de resistència, tot i que el 1982 deixà de formar-ne part per motius de seguretat La cursa, però, seguí organitzant-se fins el 1986, any que…

Militar de carrera, fou traslladat a Barcelona el 1945 i s’afilià a la Federació de Tir Olímpic Espanyol de Barcelona Despuntà en tir de pistola i es proclamà campió d’Espanya d’oficials d’exèrcit 1948 També guanyà el Campionat d’Espanya per equips formant part de la Quarta Regió Militar i aconseguí la medalla de bronze en pistola de velocitat al Matx Ibèric 1951 Fou secretari de la junta d’educació física de la Quarta Regió Militar durant vint-i-cinc anys, des d’on també impulsà el judo Fou durant uns anys vicepresident de les federacions catalana i espanyola de judo També fou vocal del Tiro…

Formada a la UGE Badalona, desenvolupà la major part de la seva carrera al FC Barcelona i els últims anys a l’Oviedo Atletismo En llançament de pes, fou tres cops campiona de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1991, 1992 i en pista coberta 1992, 1993, 1994, i una en els llançaments d’hivern 1994 En Campionats d’Espanya guanyà una medalla de plata 1990 i una de bronze 1989 Des del 1990 millorà quatre vegades el rècord català Es passà al llançament de martell quan aquesta prova esdevingué oficial i fou quatre cops campiona de Catalunya 1994-97, sis dels Campionats de Catalunya d’…

Aler pivot i tanca format en les categories inferiors de l ’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet , debutà amb el primer equip el 1991 Hi jugà fins el 1999, sempre en divisió d’honor, i a continuació jugà al Playas de Castellón FS 1999-2000, el FS Martorell 2000-04, el Benicarló FS 2005-07 i l’AE Manacor 2007-09, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria la primera temporada Retornà a l’equip colomenc, sota la denominació de Marfil Santa Coloma 2009-12, per finalitzar la seva carrera Guanyà una Lliga 2000, una Copa de la Generalitat Valenciana 2000 i…

Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i Innovació sobre…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador amb la de…

Jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa, club fundat pel seu avi A partir de l’any 2002 jugà a l’Egara 1935, filial del Club Egara Defensa que ocupava la posició de lateral dret, destacà en la seva etapa juvenil en guanyar tres Campionats d’Espanya 1986, 1987, 1988 Debutà amb el primer equip la temporada 1988-89 Guanyà set Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996 i 1998-2001 i quatre Copes del Rei 1993, 1998, 1999, 2000 Disputà dues finals de la Copa d’Europa 1993, 1999 Fou 192 vegades internacional amb la selecció espanyola i assolí la medalla d’argent als Jocs Olímpics d’…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…