Resultats de la cerca
Es mostren 2992 resultats
San Bernardino Strait
Canal marí
Canal marí entre les illes de Luzon i Samar (Filipines), que comunica la mar de les Filipines amb el sector d’illes de les mars de Visayan i Sibuyan.
Ward Hunt Strait
Canal marí
Canal marí de la província de Milne Bay (Papua Nova Guinea), que separa l’illa de Nova Guinea de l’arxipèlag d’Entrecasteaux, a la mar de les Salomó.
Mompog Pass
Canal marí
Canal marí entre l’illa de Luzon i la de Marinduque (Filipines), en un sector d’aigües entre la mar de la Xina Meridional i la mar de Sibuyan.
Pinke Gat
Canal marí
Canal marítim entre l’illa d’Engelsmanplaat i la d’Ameland, a la província de Frísia (Països Baixos), que comunica la mar del Nord amb la mar de Wadden.
Lauwers
Canal marí
Canal marítim entre l’illa de Shiermonnikog i la de Rottumerplaat, a la província de Groningen (Països Baixos), que comunica la mar del Nord amb la mar de Wadden.
castell de la Mola de Bicorb
Castell
Antic castell del municipi de Bicorb (Canal de Navarrés), situat al cim de la mola de Bicorb (904 m alt.), al SW del terme; és esmentat ja el 1268.
corrent d’Agulhas
Corrent marí
Branca del corrent sud-equatorial de l’oceà Índic, que es dirigeix al S pel canal de Moçambic i es desvia vers l’E a la latitud de Durban.
És d’aigües càlides i assoleix una velocitat màxima d’uns quatre nusos a unes cent milles de terra
buguera
Transports
Canal que, en algunes embarcacions menors, corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a recollir l’aigua de la coberta o del corredor.
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi d’Alcarràs (Segrià) a l’esquerra del canal d’Aragó i Catalunya, d’on pren l’aigua a tocar del pantà del Puça.
A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa
Catarroja
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…