Resultats de la cerca

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

S’installà a Barcelona el 1905 i completà la seva formació a l’Escola Llotja S’inicià com a illustrador de temes esportius en un tractat de jujitsu A partir de la dècada de 1920 destacà com a cartellista Dissenyà cartells per a curses de cotxes, motos i avions, combats de boxa i sobre futbol o ciclisme, com el cartell de Les noces d’argent del Futbol Club Barcelona 1949 i el de la Volta Ciclista a Catalunya 1958 El Museu del FC Barcelona recull part de la seva obra

Format al Reial Club de Tennis Barcelona-1899, s’inicià com a tennista A 17 anys es passà al pàdel, i arribà a jugar proves del Pro Tour En el seu palmarès, destaquen diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya júnior, nou títols catalans absoluts 2003-08, 2010, 2011, 2012, un Campionat d’Europa 2003 i un subcampionat del món 2002 A més, gairebé durant tot el període 2003-12 ha estat el número 1 del rànquing català individual i per parelles Ha format part de les seleccions catalana i espanyola diverses vegades

Organitzat pel Club Tennis Lleida CTL, s’inicià com a campionat d’àmbit estatal sota l’impuls de la sòcia del club Ana Huidobro Blanc Santander, 9 de gener de 1924 - Vilafranca del Penedès, Alt Penenès, 29 de març de 2025, a la qual es dedicà posteriorment la denominació del torneig És el torneig femení més antic d’Espanya l’any 2014 se’n celebrà la 48a edició Forma part de la categoria 10000 $ en una ocasió ho fou de 25000 $ del circuit professional femení Se sol celebrar al setembre

S’inicià al FC Internacional barceloní i la temporada 1913-14 fitxà pel Futbol Club Barcelona Hi romangué quinze temporades, fins la 1927-28 Amb 475 partits, fou el jugador barcelonista amb més partits disputats fins els anys seixanta Jugava de mig ala i marcà 16 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928 i deu Campionats de Catalunya 1916, 1919-22, 1924-28 Fou el primer jugador barcelonista que rebé un homenatge 1917, i quan es retirà li’n feren un altre 1928 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana