Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Format al Reial Club de Golf El Prat Fou campió d’Espanya júnior 1968, amateur 1970, 1971 i de dobles 1970, 1975, 1976 També fou campió de Catalunya amateur 1979, i guanyà dues edicions de la Copa Puerta de Hierro 1980, 1981 Després feu d’entrenador professional al mateix club on es formà

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Fou dos cops campió d’Espanya de dobles amb onze anys de diferència El 1944, guanyà fent parella amb Jaume Capdevila i, el 1955, amb Josep Lhorman El 1955 també fou subcampió d’Espanya per equips amb el Tívoli Ping Pong Club També jugà amb el CTM Barcelona

Durant la seva joventut jugà a primera divisió amb el Club Esportiu Laietà i el Club Esportiu Sant Joan-Maristes i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Roma 1960 Entrenador superior de basquetbol, fou vocal de la junta de basquetbol del Futbol Club Barcelona Patró de la Fundació del Bàsquet Català i membre de la Federació Internacional de Basquetbol FIBA, presidí les federacions catalana 1979-84 i espanyola 1985-91 Formà part del comitè organitzador del Campionat del Món de basquetbol masculí 1986 i del femení júnior 1989, així com del Campionat d’Europa femení 1987 D’altra banda, fou…

Membre del Club Natació Barcelona En natació fou dues vegades campió de Catalunya de gran fons com a primer classificat català en la travessia del port de Barcelona 1950, 1951 i doble recordista dels 1000 i 1500 m lliure 1950, 1951 Pel que fa al waterpolo, es proclamà campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950, 1952, 1954, 1956 En el període 1950-56, fou trenta-tres vegades internacional amb la selecció estatal, amb la qual conquerí l’or 1951 i el bronze 1955 en els Jocs Mediterranis i el bronze en la Copa Itàlia 1953, i disputà els Campionats d’Europa 1954 i els Jocs Olímpics de…

Jugà de mig centre al Futbol Club Barcelona, i fou considerat el cervell de l’equip durant les seves millors temporades Fou cinc vegades campió de Catalunya i d’Espanya, en les mateixes temporades 1945, 1946, 1947, 1949, 1951 Jugà dos partits amb la selecció espanyola

Collocador, vestí la samarreta del FK Rabot-nic ki macedoni fins que la temporada 2002-03 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, juntament amb el seu germà Aleksandar, l’any que el conjunt debutava a la Superlliga Referent dins l’equip, hi jugà més de vuit temporades i arribà a ser-ne el capità En el seu palmarès hi figura una Lliga FEV i la Copa FEV ambdues la temporada 2006-07, i un ascens a primera estatal 2012 després que l’equip renunciés de categoria per motius econòmics També exercí d’entrenador del primer equip Amb la selecció de Macedònia arribà al centenar de convocatòries

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell

S’inicià al Club Hoquei Caldes i en la seva primera temporada de sènior, la 1968-69, fitxà per l’Hoquei Club Sentmenat i debutà a la màxima categoria Entre el 1969 i el 1970, mentre feia el servei militar, jugà al Brotitel de Múrcia i el Rayo Vallecano de Madrid Es mantingué en el Sentmenat fins el 1974, amb el qual fou subcampió de Lliga 1973 Després tornà al Caldes, visqué una segona etapa al Sentmenat i acabà la seva carrera a l’Arenys de Munt 1978-80 La seva capacitat golejadora el portà a la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió de la Copa de les Nacions de Montreux 1973