Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
els Banyols
Nom que prengué a l’edat mitjana el delta del Llobregat, sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyols de Provençana, esdevingut més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).
Alt Guadalaviar
Departament que tenia la capital a Terol i que comprenia, a més de la part meridional d’Aragó, la comarca del Racó, la zona de llengua castellana del País Valencià, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de Terol.
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada…
tri-
Química
Prefix especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts tant orgànics com inorgànics: en els composts inorgànics indica triple proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, triòxid de sofre; en els composts orgànics, anteposat al nom d’un substituent d’una estructura més complexa, indica que aquest es repeteix tres vegades dins l’estructura, com ara trifenilmetà.
trampa
Química
Nom genèric d’una peça, un estri o un muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció, especialment el muntatge consistent, de bell antuvi, en un flascó tancat, la part superior del qual és travessada per un tub d’entrada, que arriba quasi fins al fons, i un de sortida, que just el travessa.
És utilitzat, buit o emplenat d’una substància adient, intercalat en una conducció, per a molts fins, com seguretat, absorció, rentatge de gasos
peu de cabra
Carcinologia
Nom donat als crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics pertanyents als gèneres Lepas, Pollicipes i Scalpellum, caracteritzats pel fet que s’adhereixen a un substrat variable mitjançant un peduncle carnós en el qual hi ha la regió cefàlica, mentre que la resta del cos és protegida per unes plaques calcàries que formen en conjunt la cuirassa o closca del crustaci.
A causa d’aquesta especial disposició, la regió cefàlica es presenta molt modificada, sense antenes ni ulls, i gairebé sense antènules La regió toràcica presenta sis parells d’apèndixs bífids que sorgeixen de les plaques de la cuirassa i actuen com a brànquies L’alimentació, planctònica, depèn també del moviment dels apèndixs toràcics Són hermafrodites, amb fecundació interna i creuada, i el desenvolupament és indirecte mitjançant larves nauplis , metanauplis i cipris , que després d’una vida lliure es fixen L’espècie Lepas anatifera o anatifa , que es fixa a objectes flotants, és comuna a la…
carta de Comunió i Amistat
Història
Nom donat al privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.
Fou l’origen del sagramental o host ciutadana
concessió comercial
Economia
Dret mercantil
Contracte pel qual un empresari (concessionari) posa l’establiment del qual és titular a disposició d’un altre empresari industrial o comercial (concedent) per comercialitzar, per un temps determinat o indefinit, en nom i per compte propis i sota les directrius i supervisió del concedent, els productes l’exclusiva de venda dels quals li és atorgada en unes condicions determinades.
El concessionari sol adoptar indegudament les denominacions de representant, distribuïdor, o agent Si el contracte inclou l’exclusiva de marca i l’assistència tècnica del producte sol ésser anomenat franchising o contracte de franquícia
rodolí
Història
En el sistema d'elecció del bací o en el d’insaculació, boleta de cera engomada, dins la qual es posava un rotllet o tireta de paper o de pergamí on constava el nom d’un candidat i que, posada en un bací amb aigua o en un sac o bossa respectivament, era extreta a sort el dia de les eleccions.
apiladora
Tecnologia
Nom genèric de tot aparell emprat per a apilar materials, tals com: les transportadores de cinta sens fi, les grues amb cullera, les transportadores de projecció, etc, emprats per a materials granulats; o bé els carretons elevadors, grues de pont, etc, quan es tracta de productes manufacturats (perfils metàl·lics, bales de paper, etc) o envasats (caixes de fruita, bidons de pintura, etc).