Resultats de la cerca

Lluità contra els turcs 1688-1689 Governador dels Països Baixos 1691-99, fundà la Reial Companyia dels Països Baixos 1698 per al comerç amb les Índies i Àfrica Després de la mort del seu fill Josep Ferran 1699, designat hereu de Carles II d’Espanya, s’alià amb Lluís XIV de França en la guerra de Successió Desposseït dels seus estats a causa de la derrota de Blenheim 1704, els recobrà gràcies als tractats de Rastadt 1714 i Baden 1715

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou cinc cops campió d’Espanya, quatre en vuit amb timoner 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió d’Espanya en quatre amb timoner 1945, 1946 i tercer classificat en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 També aconseguí diverses vegades el títol de campió de Catalunya Un cop retirat, el 1957 fou delegat de rem i directiu del seu club

Format al Club Esportiu Mataró 1952-55, fitxà pel Real Madrid 1955-57, però només hi jugà alguns partits amistosos Fou cedit al Plus Ultra 1957-59 i traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol 1959-62, que també el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-60 Finalment, debutà amb l’Espanyol 1960-62 a primera divisió, on disputà 27 partits Posteriorment, jugà al Saragossa 1962-64, fou cedit a l’Osasuna 1963-64 i tornà al Mataró, on es retirà l’any 1965

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia L’any 1685 fundà una acadèmia historicoliterària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València editats els del 1669 i el 1680 Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama 1683 i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia

Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

Fou secretari i membre del consell reial de Lluís II 1526 Fou bisbe de Zagreb 1544 i d’Eger 1548 i arquebisbe d’Esztergom 1553 Cridà els jesuïtes i fundà el primer seminari d’Hongria 1566 Es relacionà amb Erasme i altres humanistes i fou un capdavanter de la Contrareforma a Hongria De la seva obra, ultra les seves Cartes , cal esmentar Ephemerides diari dels anys 1553-59, Hungaria història d’Hongria fins a la desfeta de Mohács i Attila

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n’anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte