Resultats de la cerca

Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres,…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

És gestionat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF , adscrita al Ministeri de Foment Tingué com a nom comercial Rodalies Barcelona, o Cercanías Barcelona , fins el 2010, any que el Ministeri de Foment traspassà el servei a la Generalitat de Catalunya Inicialment comprenia les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R3, R4 i R7, que transcorren principalment per l’ àrea de Barcelona i les comarques de la Selva, el Ripollès, la Cerdanya i el Baix Penedès, al llarg de la infraestructura ferroviària que es creà al final del segle XIX, gràcies a la iniciativa…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació…

Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el qual passa la carretera en…

Situació Vista interior del mur nord, l’únic que se’n conserva, en el qual s’aprecia l’arc presbiteral i l’arrencada de l’absis J Camp Les restes d’aquesta església es troben en el marge d’un camp, al sud de les cases del poble, fent les funcions de mur de contenció Mapa 34-9182 Situació 31TCH555082 S’arriba a Terveu per una pista d’1 km, que surt de la carretera de Llavorsí a les valls de Cardós, Ferrera i Tírvia JAA Història Malauradament, no s’han localitzat fins avui notícies històriques documentals d’aquesta església, ni tampoc en queda record de l’advocació que tingué…

Situació Vista de l’antic absis romànic de l’església, sobrealçat i molt modificat, que actualment forma part de la sagristia ECSA - JA Adell L’església de Santa Cristina es troba al costat de la casa forta que duu el mateix nom i és situada al vessant sud del turó de Santa Cristina, on hi ha la urbanització “Pinedas de Santa Cristina”, sobre la carretera del Vendrell a Valls, des d’on s’accedeix a l’església JAA Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Història És documentada per primera vegada al testament de Berenguer Bages, de Vila-rodona, l’any 1348, en el qual disposa almoines…