Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
herba medicinal
Paradeta d’herbes medicinals a Madhya Pashchimanchal, Nepal
Bioversity International (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit, amb finalitats terapèutiques (fitoteràpia).
acant
Capiell corinti d'Efes decorat amb fulles d’acant
Ad Meskens (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.
Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors
Paris
Tribunal del comtat de Logan, a Paris
Jimmy Emerson, DVM (CC BY-NC-ND 2.0)
peix serra
Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
sanefa
Mosaic romà d’Arles emmarcat amb una gran sanefa
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Arts decoratives
Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
Illampu
L’Illampu amb el llac Titicaca en primer terme
Mariano Mantel (CC BY-NC 2.0)
Volcà
Volcà de l’oest de Bolívia, el pic més alt de la Cordillera Oriental andina (6.550 m).
Hi tingué lloc la primera ascensió el 7 de juny de 1925
fastigiat | fastigiada
fastigiat Pollancres (Populus nigra var. italica) a l’hivern
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta, com el xiprer i el pollancre.
arc de triomf
L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…
Arnau Puig i Grau
Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
abacà
Plantació d’abacà i fibres de la planta assecant-se
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les musàcies, d’uns 8 m d’alçada, semblant al bananer, però de fulles més estretes i fruit no comestible; s'utilitza com a primera matèria principalment a la indústria tèxtil i paperera.
Menys resistent que el bananer, requereix sòls permeables, amb preferència volcànics, un clima càlid, amb precipitacions abundants distribuïdes tot al llarg de l’any, i una humitat permanent Cal preparar el terreny llaurant profundament fins a uns 50-60 cm La sembra és feta a base de llavors, rebolls i trossos de rizoma La collita sol començar al cap de divuit mesos, i la plantació se sol conservar uns dotze anys És conreat a determinades regions tropicals a les Filipines el nom deriva del tagal abaká a Sumatra a Sabah i a l’Amèrica ístmica, les plantacions del qual foren impulsades per la…