Resultats de la cerca

Es mostren 2036 resultats

herba medicinal

Paradeta d’herbes medicinals a Madhya Pashchimanchal, Nepal

Bioversity International (CC BY-NC-ND 2.0)

Botànica
Farmàcia
Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit, amb finalitats terapèutiques (fitoteràpia).
Gran enciclopèdia catalana

acant

Capiell corinti d'Efes decorat amb fulles d’acant

Ad Meskens (CC BY-SA 3.0)

Arquitectura
Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.
Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors
Gran enciclopèdia catalana

Paris

Tribunal del comtat de Logan, a Paris

Jimmy Emerson, DVM (CC BY-NC-ND 2.0)

Localitat
Localitat de l’estat d’Arkansas (EUA).
Gran enciclopèdia catalana

peix serra

Peix serra (Pristis pectinata)

FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)

Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
Gran enciclopèdia catalana

sanefa

Mosaic romà d’Arles emmarcat amb una gran sanefa

Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)

Arts decoratives
Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
Gran enciclopèdia catalana

Illampu

L’Illampu amb el llac Titicaca en primer terme

Mariano Mantel (CC BY-NC 2.0)

Volcà
Volcà de l’oest de Bolívia, el pic més alt de la Cordillera Oriental andina (6.550 m).
Hi tingué lloc la primera ascensió el 7 de juny de 1925
Gran enciclopèdia catalana

fastigiat | fastigiada

fastigiat Pollancres (Populus nigra var. italica) a l’hivern

Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)

Botànica
Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta, com el xiprer i el pollancre.
Gran enciclopèdia catalana

arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma

Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)

Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…
Gran enciclopèdia catalana

Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)

Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)

Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
Gran enciclopèdia catalana
,
Diccionari d’historiografia catalana

Benafigos

Església de Sant Joan Baptista, a Benafigos

(CC BY-SA 4.0) Juan Emilio Prades Bel

Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la dreta del riu de Montlleó.
El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de granja hi ha 58 ruscs La…
Gran enciclopèdia catalana