Resultats de la cerca

Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí

S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà un sentit transcendent i…

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Company de Josep MRibas i Casas, amb qui collaborà sovint Sobresurt llur Palau de l’Agricultura per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 —actual Mercat de les Flors—, prototip d’una estètica noucentista i popularista

Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou empresonat pels…

Franciscà 1831, després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia 1835 i el 1838 fou ordenat Després de predicar ale Estats Pontificis, el Piemont i Sardenya, el 1853 s'embarcà a Barcelona cap al continent americà De Valparaíso passà a El Callao i després a Lima, on fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador 1854-1874 Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1876, diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895 El 1909 en fou incoat el procés de beatificació, que tanmateix no prosperà

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

Emigrà a l’Amèrica del Sud el 1858, i s’establí a Buenos Aires Dirigí el Banco Inmobiliario de Buenos Aires i fou un dels fundadors de la companyia agrícola La Industrial Agrícola, dedicada a l’explotació de la yerba mate Tècnic al Banco de la Provincia de Buenos Aires i síndic de comerç Fundà el poble colònia de Saavedra, al SW de la província de Buenos Aires Fou soci protector de l’Hospital Espanyol de Buenos Aires, i donà suport a la immigració de ciutadans espanyols Exercí activitats filantròpiques, que continuà a París, on es retirà 1905

Edità, a la seva ciutat nadiua, “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” Alcalde de Manresa 1869, publicà, entre altres estudis de divulgació, els erudits Ensayos históricos sobre Manresa 1836 i 1882 i Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa 1837