Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Gabriel Voisin
Enginyer i industrial francès.
Fou el precursor de l’aviació francesa L’any 1906 ideà un model de biplà amb flotadors que constituí el primer hidroavió L’any 1908 fundà, amb el seu germà, Charles Voisin Lió 1882 — Corselles 1912, un taller a Billancourt, on es dedicà a la construcció de diversos models d’avions, que experimentà aquest darrer, pilot famós A partir del 1918 abandonà la construcció d’avions i dedicà els tallers i l’experiència a la fabricació d’automòbils, camp en el qual aconseguí una gran fama i un gran prestigi
Joan Fluvià i Mas
Pintura
Pintor.
Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria
Roman Jakobson
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus naturalitzat nord-americà.
El 1928 redactà, en collaboració amb Trubeckoj i Karcevski, les cèlebres tesis del Primer Congrés Internacional de Lingüistes, bàsiques per a l’estructuralisme Des del 1941 residí als EUA, on fundà la revista Word 1945 i hi ensenyà a la Universitat de Harvard i a l’institut tecnològic de Massachusetts Entre les seves obres cal destacar Aphasie und allgemeine Lautgesetze ‘Afàsia i lleis fonètiques generals’, 1944, Preliminaires to Speech Analysis 1952, Fundamentals of Language 1956 i Essais de linguistique générale 1963 S'interessà també pels estudis de crítica literària Closing Statements…
Joan Maria Guasch i Miró

Joan Maria Guasch i Miró
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista Publicà Poesies 1900, Joventut 1900, Pirinenques 1910, la seva obra més característica, Ofrena 1912, Branca florida 1923, Camí de la font 1930, La rosa dels cinc sentits 1937 i Amor i tardanies El 1909 fou proclamat mestre en gai saber La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel
Alfred Martínez
Història
Anarquista.
El 1932 fundà el grup de Joventuts Llibertàries Cultura Rebelde , a Barcelona, i fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, membre del comitè regional i, en algunes ocasions, secretari Durant la guerra civil s’oposà a l’entesa amb les JSU, però, en canvi, afavorí la formació del Front Revolucionari de les Joventuts amb la Joventut Comunista Ibèrica febrer del 1937 Fou assassinat durant els fets de Maig del 1937 Era membre de la FAI, militant del grup A, juntament amb Toryho, Mestre i d’altres
Josep Marsans i Rof
Economia
Financer.
El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa El 1902 fundà la banca JMarsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919 Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona 1908 i del Sindicat de Banquers Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio 1920 El seu fill, Lluís Marsans i Peix Barcelona s XIX — 1923 presidí el consell d’administració de la Banca Marsans 1919-23
Eleuteri Maisonnave i Cutayar
Història
Política
Polític.
Estudià dret a València i a Madrid Liberal, participà en la revolució del 1868 Fou diputat a corts 1873, 1879, 1881 i 1886, alcalde d’Alacant i ministre d’estat 1873 i de governació 1873 durant la Primera República Fundà, a Alacant, el Centre d’Artesans 1867 i la Caixa Especial d’Estalvis 1877 Creà els periòdics “El Derecho y el Deber” i “La República Española”, i dirigí, a Madrid, “El Globo” 1866 És autor d’obres jurídiques, com Comentarios del derecho mercantil 1865 i El contrato de cambio 1867
Wilhelm Liebknecht

Wilhelm Liebknecht
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts
Jean-Baptiste de La Salle
Educació
Pedagog francès.
Ordenat de sacerdot 1678, fundà la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes El seu sistema pedagògic, exposat en La conduite des écoles 1695, prescriví una pedagogia racional, amb l’eliminació d’elements tradicionals inútils i l’adopció de la llengua materna en comptes del llatí Ultra les constitucions de la congregació 1693, escriví Les devoirs du chrétien 1703 Fou canonitzat el 1900 i proclamat patró dels educadors 1951 La fundació de centres educatius La Salle continuà després de la seva mort La seva festa se celebra el 7 d’abril
Miquel Jordana i Puig
Música
Compositor.
Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902