Resultats de la cerca

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de John Clare i…

Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el  Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers Destinat al front de…

Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal Establí la…

Fou diputat i alcalde de Split 1897 Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el Comitè Iugoslau a Londres Partidari de la unió dels croats, serbis, eslovens i montenegrins en un únic estat, fou un dels signants del pacte de Corfú 1917 Fou ministre d’afers estrangers 1918-20 del nou estat iugoslau

D’origen humil, fou elegit senador demòcrata per Missouri 1934 i vicepresident 1944 amb Franklin D Roosevelt Esdevingut president a la mort de Roosevelt 1945, fou reelegit l’any 1948 Al cap de poc temps d’haver pres possessió del càrrec ordenà el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki En política interior vetà les lleis Taft-Hartley 1947, que limita el dret de vaga, i McCarran-Walte 1952, que restringeix la immigració La seva actitud anticomunista afavorí el desenvolupament del maccarthisme i el desencadenament de la guerra freda Impulsà una política intervencionista i donà…

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

A l’Exposició de la Construcció de Leipzig 1913 erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia 1914, mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou 1932, després al Japó 1933 i a Turquia El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika 1929 resumeix les característiques del moviment…

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista