Resultats de la cerca

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

Fill d’una dinastia d’alienistes, esdevingué, molt influït pel teatre anglès, retratista del món intellectual i artístic del seu temps Fou també autor de la gran pintura Hommage aux morts de 1914 església d’Offranville i de diversos escrits, preferentment de crítica d’art Una bona part de la seva obra artística és conservada al museu de Rouen Al Museu d’Art Modern de Barcelona hi ha el Retrat de Mlle Colette Willy 1907 i Yda 1917

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais

Superficial i refinat, aconseguí un gran èxit a les corts de Lluís XIII i Lluís XIV com a autor de poemes, tragèdies i lletres dels ballets per al rei Foren famosos el Sonnet d’Uranie 1650 i la traducció en vers de Les Metamorfosis d’Ovidi

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…

En les seves novelles es mostrà observador atent, amb un gran sentit de la ironia Jérôme, 60° latitude Nord premi Goncourt, 1927, Le voyage de Jérôme aux États Units 1953, etc

Descobrí una forma de mesurar i d’incentivar el treball manual La base del seu sistema, el punt minut o punt Bedaux , dona la quantitat de treball que pot ésser realitzat per un obrer mitjà en un minut, a un ritme tal que sostingut durant una jornada de vuit hores, no arribi a esgotar-lo tot treball que excedeixi els seixanta punts per hora és recompensat amb una prima Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els nazis i el govern de Vichy i, en acabar-se la guerra, fou extradit als Estats Units, fou jutjat i, en ésser condemnat per traïció, se suïcidà

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…