Resultats de la cerca

Poden ésser primitives o secundàries a una altra malaltia, o bé postoperatòries La més important de les primitives és la parotiditis aguda epidèmica o galteres, produïda per un mixovirus i caracteritzada per febre, símptomes generals d’infecció i tumefacció de la glàndula És una malaltia benigna que evoluciona en una setmana i deixa una immunitat duradora

Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…

Conté un fil o element fusible metàllic que és recorregut pel corrent de l’aparell a protegir i que obre el circuit en fondre's per un excés de corrent Hi ha diversos tipus de fusibles els més corrents són de rosca i els de cartutx Per a aplicacions especials hom empra també fusibles retardats i fusibles d’acció ràpida o extraràpida

L’heterogeneïtat ètnica de Bèlgica fa que solament sigui possible un tractament unitari d’aquelles manifestacions culturals que reflecteixen amb major o menor unitat la societat condicionada per l’existència de l’estat belga, dintre els límits cronològics de la seva realitat política art belga, cinemabelga, mentre que d’altres han d’ésser estudiades sobre la base dels dos majors components ètnics de l’estat, els quals, tot i palesar en grau divers llur peculiaritat regional, s’insereixen en els dos conjunts, neerlandès i francès, i es remunten als orígens d’aquests mateixos…

Generalment reversibles, solen tenir un òrgan que impedeix qualsevol estat o posició intermedis, inestables Són emprats, especialment, per a triar entre situacions de “pas” o “no pas” o de “tot” o “res”

Mineral del subgrup dels piroxens que cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta habitualment en forma de gra fi o en masses denses, generalment de color verd o blanc Té duresa 6 i pes específic 3,24-3,43 Hom el troba a Birmània, el Japó, Califòrnia i Guatemala jade

El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…

Quedarà exempt de responsabilitat penal qui regularitzi la seva situació tributària abans de la notificació per part de l’administració tributària, de la iniciació d’actuacions de comprovació tendents a la determinació dels deutes tributaris, o abans que el ministeri fiscal o un advocat de l’estat hagin interposat querella o denúncia contra aquell dirigida

A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És…

Hom parla de so clar en referir-se al so que fa el pulmó normal en ésser percudit, o bé de so mat amb relació al so que no produeix vibracions i que hom obté percudint la cuixa o bé un òrgan massís, com, per exemple, el fetge, o bé de so timpànic per a referir-se al so semblant al d’un timbal, que hom obté percudint la regió gastroentèrica o qualsevol altra regió dilatada per gasos