Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’URSS,…
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…
Namurià
Geologia
Sèrie o estatge (o també època o edat) del Carbonífer (Paleozoic) de l’Europa occidental, compresa entre el Viseà, a la base, i el Westfalià, al sostre.
L’estratotip és a Namur Bèlgica Hom el divideix en Namurià A que conté el Pendleià, l’Arnsbergià, el Chokerià i l’Alportià, Namurià B que conté el Kinderscoutià i el Marsdenià i Namurià C o Yeadonià
cultura de Starčevo
Prehistòria
Cultura neolítica (6000-4000 aC) desenvolupada al sud-est d’Europa i als Balcans, anomenada així per la localitat sèrbia de Starčevo, a l’E de Belgrad.
Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
Altmark
Regió
Comarca del land
de Saxònia-Anhalt, Alemanya, al N de Magdeburg.
Forma part de la gran plana del nord d’Europa Té economia agrària bestiar, sègol, bleda-rave, patata, arbres fruiters i forestal la indústria predominant és derivada de l’agricultura conserves Hi ha mines de potassa Els principals nuclis de població són Gardelegen, Stendal, Salzwedel i Bismark
palafit

Reconstrucció d’un Palafit neolític al llac de Chalain (França)
© P. Pétrequin, Centre de la Recherches Archeologique de la Vallée de l’Ain
Arquitectura
Cabana prehistòrica construïda sobre pals de fusta.
A Europa n’han estat localitzades restes, a les vores d’antics llacs de la zona alpina Pertanyen al Neolític mitjà i a l’edat del bronze 3000 - 1800 aC i 1200 - 750 aC, respectivament Foren investigats per primera vegada per F Keller 1854 a Obermeilen Suïssa
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
Indicis de recuperació econòmica a Catalunya
Hi ha indicis de recuperació econòmica a Catalunya s’exporten a Amèrica i a l’Europa atlàntica productes agraris i aiguardent i es presenten memorials al Consell de Cent de Barcelona que proposen un impost únic, un prot franc i la fundació d’una companyia comercial