Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Emili Freixas i Aranguren
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustrador.
Deixeble del pintor Emili Casals, treballà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal Féu illustracions per a El Hogar y la Moda i Lecturas Collaborà a Mickey , Chicos i altres revistes infantils Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics 1952, Nova York Dissenyà moltes portades de llibres i és autor de manuals de dibuix
Valentí Iglésias
Cristianisme
Religiós augustinià i missioner del Perú.
Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898
Winslow Homer

Breezing Up, obra de Winslow Home
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Illustrador prestigiós, el 1862 començà a pintar temes de la guerra de Secessió A França 1867-68, adoptà l’estil d’Edgar Degas i la pintura en plein air Installat a la costa de l’estat de Maine, se centrà en el món del mar The Gulf Stream , 1899 Metropolitan Museum of Art, Nova York
Simon Halkin
Literatura
Escriptor jueu.
Emigrat als EUA 1914-32, hi fou professor a l’Hebrew Union College de Cincinnati i al Jewish Institute of Religion Nova York Des del 1949 fou catedràtic de literatura hebrea moderna a la Universitat Hebrea de Jerusalem És autor de Modern Hebrew Literature Trends and Values 1959, de poesies i de nombroses traduccions
Paul Durand-Ruel
Art
Marxant francès, fill de Jean-Marie F. Durand, impulsor de l’escola de Barbizon.
Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents
Carl André
Escultura
Escultor nord-americà.
Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a…
Joseph Altman
Medicina
Neurobiòleg nord-americà.
Després de la Segona Guerra Mundial, la seva família emigrà a Austràlia, on fou bibliotecari de la Universitat de Nova Galles del Sud, a Sydney Interessat des de molt jove en la psicologia, les ciències del comportament i la neurologia, una estada a Nova York com a bibliotecari li permeté deixar aquesta ocupació i estudiat psicologia a la Universitat de Nova York, on obtingué el doctorat el 1953 El 1961 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on creà el Laboratori de Desenvolupament Neurobiològic, que l’any 1968 traslladà a la Universitat de Purdue…
Seiji Ozawa
Música
Director d’orquestra japonès, naturalitzat nord-americà.
Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el…
,
Stamford
Ciutat
Ciutat de l’estat de Connecticut, EUA, que constitueix un barri residencial de Nova York.
Port a l’estret de Long Island Indústries químiques i construccions navals
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…