Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Aigües Tòrtes
Indret de la Ribera d’Aiguamòg (municipi de Salardú, Vall d’Aran), més amunt del saltant d’Aigües Tòrtes
, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets 1 820 m alt
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
serra de la penya Foradada
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Alta, que separa la vall de Gallinera de la vall d’Alcalà.
Culmina al penyal Gros 861 m alt Al seu vessant hi ha les ruïnes de l’antic castell de Benissili
Riutort
Poble
Poble del municipi de Puigbalador (Capcir).
És situat a 1 540 m alt, en una vall lateral que aflueix, per l’esquerra, al riu de Galba
les Casetes de Puigmoltó
Caseria
Caseria del municipi de l’Arboç (Baix Penedès) situada al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És formada per l’expansió urbanística de la caseria de Puigmoltó del terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès
hidatsa
Etnologia
Individu d’un poble indígena dels EUA que forma part de la família lingüística sioux
.
Els hidatses, que també reben el nom de gros ventres , habiten actualment a la vora esquerra de l’alt Missouri
Sant Roc de Viu
Ermita
Ermita del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
És situada al coll de Sant Roc 1 440 m alt, que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús
Cendrosa
Sector occidental del circ de Saboredo
, a la capçalera de la Garona de Ruda, al límit entre els termes de Salardú (Vall d’Aran) i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els Estanys de Cendrosa
(amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Cendrosa 2 492 m alt separa aquesta vall de la d’Aigoamòg
pic del Covil
Cim
Cim (2 798 m) de la cresta de Pessons, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2 300 m), a la capçalera de la coma del Covil
.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d' el Coviel Petit 2 685 m alt
el Caporrutxo
Turó
Turó situat a la capçalera de la vall de Montesa, dins el municipi de la Font de la Figuera (Costera).
El cim 901 m alt domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella