Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Els bancs catalans
La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’ha mantingut…
Gavina capnegra
La gavina capnegra Larus melanocephalus en plomatge del primer hivern, com el d’aquests joves de l’Ametlla de Mar Baix Ebre, per la mida ateny 40 cm, el color i els hàbits, s’assembla força a la gavina vulgar se’n diferencia pel color vermell de les potes i el bec A l’estiu, que és quan té el cap negre, és rara a les nostres costes Albert Martínez La gavina capnegra és una espècie circummediterrània, que té les principals colònies de cria a les costes septentrionals de la mar Negra Els darrers anys va realitzant una marcada expansió i nia en poca quantitat en alguns punts de la Mediterrània…
Kefa
Geografia històrica
Regió històrica d’Etiòpia, al S del llac Rudolf.
La població, d’installació molt antiga, fou islamitzada al s XVI Independent fins el 1897, Menelik II la integrà al conjunt d’Etiòpia Fins el 1991 formà una regió administrativa, amb capital a Jima
cresta de gall
Micologia
Bolet, de l’ordre de les tremel·lals, de 3 a 12 cm d’alçària, de carn gruixuda, gelatinosa, elàstica, de color de taronja i translúcida.
Té forma d’embut irregular, obert lateralment fins al peu, que és blanquinós Es fa en els boscs de coníferes de muntanya, sobre l’humus, la molsa, etc És comestible, fins i tot cru
departament marítim
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions que divideixen el litoral de l’Estat espanyol i dintre les quals exerceix la seva jurisdicció el ministeri de marina.
Actualment són tres Ferrol, que comprèn des del riu Bidasoa fins al riu Miño, Cadis, des del riu Guadiana fins al cap de Gata, i Cartagena, del cap de Gata a la frontera francesa
Diari de Mataró i la Comarca
Periodisme
Diari del matí fundat l’1 de juny de 1895 amb el nom de Diario de Mataró y su Comarca i redactat en castellà.
El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari La Nau Durà fins el 31 de maig de 1920
el Raval d’Olost
Raval
Raval del municipi d’Olost (Lluçanès), al S del terme.
S'estén des del pont de la riera d’Olost, a la carretera d’Olost a Vic, fins al N del santuari de Sant Adjutori Fins al 1992 formà part del terme d’Oristà
Friül
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional.
Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins…
Franz Konwitschny
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Brno 1921-23 i a Leipzig 1923-25 Parallelament, formà part de diverses orquestres com a violí i violista El 1925 es traslladà a Viena per a formar part del Quartet Pfitzner i ensenyar al Volkconservatorium El 1927 inicià la seva tasca de director orquestral a l’Òpera de Stuttgart, primer com a repetidor fins el 1930 i posteriorment com a director permanent Després d’unes estades a Friburg 1933-37 i Frankfurt 1937-45, fou nomenat director general de música de Hannover, càrrec que exercí fins el 1949, any en què passà a la Gewandhaus de Leipzig, on s’…
corró

Corró
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En diversos instruments de so programat, com per exemple les capses de música o els carillons mecànics, cilindre de fusta o de metall (generalment llautó), proveït de pues metàl·liques, ponts o grapes, que gira sobre el seu eix i que serveix per a emmagatzemar la informació necessària per a poder reproduir automàticament un fragment de música qualsevol.
En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El…