Resultats de la cerca

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb  Sonnambula belliniana Poc després es presentà al Palais Garnier…

Vida Fill d’un músic mariachi , el 1967 es traslladà a San Francisco, on formà el grup Santana Blues Band 1969, d’estil molt afí a la salsa , que aconseguí un gran èxit Amb aquesta formació introduí en el rock els gèneres musicals llatins El seu primer disc, Santana 1969, i el següent, Abraxas 1970, obtingueren un gran èxit de vendes i bones crítiques per peces que han passat a la història del rock , com Black Magic Woman , Samba pa ti i la versió de la cançó de Tito Puente Oye como va A més de rock , a la meitat dels anys setanta es decantà pel jazz , fruit de la seva collaboració amb el…

Integrat per Graham Nash Blackpool, Lancashire, 2 de febrer de 1942, provinent del grup The Hollies  Stephen Stills Dallas, Texas, 3 de gener de 1945, provinent dels Buffalo Springfield  David Crosby Los Angeles, Califòrnia, 14 d’agost de 1941 – 18 de gener de 2023, provinent de  The Byrds , i Neil Young Toronto, Ontario, 12 de novembre de 1945, que s’hi incorporà el 1969 Considerat un dels grups més influents de la música americana de les quatre últimes dècades i una de les bandes de rock més importants del moviment hippy , fou l’única formació que aconseguí igualar l’impacte social provocat…

Arran del seu èxit inesperat, s’ha mantingut en els sistemes de telefonia mòbil de 3G, i ha estat també la base del desenvolupament de moltes aplicacions interactives i de tarifació addicional

Assolí molt d’èxit a París, on sovint interpretà a duo amb F Sors A part uns Estudios 1820, publicà un mètode de guitarra 1825 reeditat diverses vegades i traduït al francès

Proper a l’estil neoromàntic de JKern, collaborà amb els llibretistes LHart i OHammerstein en comèdies musicals de Broadway que li donaren una gran popularitat Escriví també nombroses cançons de gran èxit

Començà amb documentals i curtmetratges còmics — Cipriano Comendador i La Drapaire 1925—, però obtingué més èxit en altres gèneres Noblesa de Cors 1924 i El Místic , adaptació de l’obra de Rusiñol

Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones

L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona , d’Albert Marro 1915-16, motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat

Escriví novelles realistes, ambientades entre els pagesos del Carcí Le Bouscassié 1869, Les Va-nu-pieds 1873, La fête votive de Saint-Bartholomée porte-glaive 1872, etc, que aconseguiren un notable èxit de públic