Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
Lletra de convit
Opuscle publicat el 1901 i reeditat el 1902 i el 1903 per Antoni Maria Alcover.
On exposava el projecte d’un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les collaboracions El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…
Sant Pere de Guèmol (Banyoles)
Art romànic
L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…
Teodor Llorente i Falcó

Teodor Llorente i Falcó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls…
,
Manel Marí
Literatura
Nom pel qual fou conegut el poeta Manuel Garcia i Marí.
Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…
Tomàs Aguiló i Cortès
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…
,
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Nova art de trobar
Literatura catalana
Títol d una preceptiva poètica mallorquina anònima de la segona meitat del segle XVI.
Desenvolupament enciclopèdic Durant molt de temps aquest text va ser atribuït al poeta Francesc d’Olesa, però l’estudi de l’obra demostra que va ser composta després de la mort d’aquest autor L’origen d’aquesta preceptiva es troba en els cercles literaris que reivindiquen una tradició literària pròpia davant la influència italiana i castellana, des d’una perspectiva moderna, però que recupera el valor dels autors medievals En aquest sentit, l’autor es proposa divulgar els principis poètics tradicionals, d’arrel trobadoresca, entre els poetes del seu temps La novetat del text també consisteix…
Boscà
Música
Família d’orgueners catalans d’origen valencià.
Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Enciclopèdia d’àmbit mallorquí editada entre el 1988 i el 2005.
Publicada en fascicles pel Grup Serra dins Brisas , el suplement dels dissabtes del diari Última hora , i també dins Baleares des del 1996, Diari de Balears Consta de 25 volums, distribuïts en els 19 que formen el cos general de 28082 veus i més de 20000 fotografies, i que inclouen un primer apèndix en els volums 18 i 19 Els volums 20, 21 i 22 formen l’ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , que inclou dos volums 20 i 21 amb informació topogràfica, climatològica, econòmica i patrimonial dels municipis mallorquins i un tercer el 22 amb la cartografia de l’illa Els volums 23 i 24 són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina