Resultats de la cerca
Es mostren 1238 resultats
Josep Anton Romagosa i Vila
Veterinària
Mestre, diplomat mercantil i doctor en veterinària.
Fou cap dels serveis de ramaderia d’Ourense i més tard de Tarragona 1945-63 i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería 1963-66 Iniciador i programador de noves tècniques de cria del bestiar, contribuí al millorament de la ramaderia de l’Estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació Collaborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos 1968, Alimentación del rebaño 1974 i altres obres tècniques
Joan Tuset i Suau

Meditació, oli sobre tela de Joan Tuset
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…
Josep Ferrer-Bonsoms i Bonsoms
Economia
Empresari.
Impulsor de les autopistes de peatge, fou el primer president del consell d’administració d’Autopistas Concesionaria Española ACESA La seva gestió durà fins al desembre del 1971 Durant aquesta època entrà en servei la primera autopista de peatge del país, la de Montgat-Mataró, i s’avançà en la construcció de l’A-7 Nord des de Barcelona fins a Girona Nord
Joan Ferrando i Roig
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952 Construcción…
Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…
Jaume Carner i Romeu
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal organitzador de les…
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre…
,
Bonaventura Dini i Facci
Música
Violoncel·lista.
Estudià a Barcelona, on assolí les màximes qualificacions en els estudis de violoncel El 1898 fou nomenat primer violoncel de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà Formà grups de cambra al costat d’E Granados, J Malats i M Crickboom i alternà la música de cambra amb la simfònica Fou concertino de violoncel de l’Orquestra Pau Casals entre el 1920 i el 1936 Actuà sovint com a membre integrant d’orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pellícules mudes
,
Jaume Socias i Palau
Art
Historiador de l’art.
Professor mercantil 1953, exercí una intensa activitat empresarial Es llicencià en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1974, i com a investigador i crític d’art, s’especialitzà en l’art català dels segles XIX i XX Fou coautor de l’obra Modernismo en Cataluña 1976 reeditada en català, 1981-82 i autor d’una monografia de referència sobre Ricard Canals 1976, sobre qui fou un gran especialista, i de Pintura catalana en el castell de la Geltrú 1977 Publicà també biografies sintètiques de Rusiñol 1980 i Dalí 1982 i monografies de diversos pintors figuratius catalans del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina