Resultats de la cerca

Alumne de THighmore a Londres, completà els seus estudis a Holanda, Bèlgica i França Fou pintor d’història de la reina Anna i dels reis Jordi I i Jordi II Les seves obres principals són els frescs de la cúpula de la catedral Saint Paul de Londres i les decoracions de l’Hospital de Greenwich, del Blenheim Palace i del Palau de Hampton Court Pintà, també, paisatges i retrats

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany

Coneguda popularment com  Mundial de futbol i organitzada per la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA, la seva primera edició tingué lloc a l’Uruguai l’any 1930 Des de llavors només s’ha vist interrompuda els anys 1942 i 1946 a causa de la Segona Guerra Mundial La dotzena edició tingué lloc a l’Estat espanyol l’any 1982, entre el 13 de juny i l’11 de juliol El partit inaugural es disputà al Camp Nou entre Argentina i Bèlgica Posteriorment, el Camp Nou acollí la segona fase de grups i fou seu dels partits que jugaren entre si Polònia, Bèlgica i l’antiga URSS Per la seva banda, l’…

El polític liberal flamenc Guy Verhofstadt jura el càrrec de primer ministre de Bèlgica com a cap d’un govern multipartidista sorgit de les eleccions del 13 de juny Verhofstadt encapçala la coalició Arc Iris, integrada per sis partits liberals, socialistes i ecologistes, flamencs i francòfons És la primera vegada que els ecologistes entren al Govern belga i per als socialistes és el primer cop que formen part del Govern en 40 anys

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Emprà el nom artístic d' Amèlia Muñoz de Cappa Estudià a Milà, i debutà a Trieste el 1844 Actuà a Barcelona, a València i a Madrid El 1847 passà al Teatre Imperial de Peterburg com a prima donna En casar-se, amb el director d’orquestra JACappa, es retirà però reaparegué el 1852, i cantà a França, Alemanya, Itàlia i Bèlgica amb un repertori d’òperes italianes de Rossini, Bellini, Donizetti i Mercadante, entre altres

A Barcelona 1846, juntament amb aquest i amb Henry Philastre, decorà el Liceu allegories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861 i hi féu escenografies per a la inauguració Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans Figueres, el 1850 el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865 Treballà també a França des del 1867 i a Bèlgica

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia