Resultats de la cerca

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller

Llicenciat en dret i diplomàtic el Caire, Londres, Pequín, Beirut i Madrid, constitueix una de les figures clau del moviment intellectual àrab contemporani Una primera Obra completa fou publicada a Beirut el 1967 Després de la guerra dels Sis Dies es dedicà sobretot a temes sobre la resistència palestina

Fou secretari d’Hugues Salel i de Jean d’Avanson, conseller del rei Tingué relacions amb la poetessa Louise Labé Les seves obres són d’un lirisme elegant, bé que potser una mica amanerat Les amours 1553, de caire petrarquesc Les Odes 1559 imiten l’estil pindàric de Ronsard

Fou un dels fundadors de la Rābita al-Qalamiyya o agrupació literària d’escriptors àrabs emigrats als EUA Collaborà a la revista d’expressió àrab “Al-Funūn”, a Nova York, i a diversos periòdics de caire polític Fou un decidit partidari de la modernització de la poesia àrab

Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves tècniques…

El 1665 fou nomenat secretari de l’Almirallat Acusat d’haver pres part en el “Popish Plot” 1679, fou empresonat a la torre de Londres És conegut pel seu Diary 1660-69, obra en llenguatge xifrat de caire purament personal que presenta una visió de la vida quotidiana d’una època

Participà en la insurrecció de Kościuszko 1794 Escriví comèdies polítiques Vozbraščenie posla , ‘El retorn de l’ambaixador’, 1791, pamflets i faules contra la conservadora classe mitjana És també autor de novelles Dva pana Secekha , ‘Els dos pan de Setsekh’, 1815 i de les Istoričeskikh pesen ‘Cançons històriques’, 1816, de caire patriòtic

Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956

Abans de la guerra civil de 1936-39 fou empresari, director i actor de companyies teatrals Estrenà i publicà obres de teatre de caire popular El germà gran 1925, La cançó de l’emigrant 1928, Dofins de terra 1928, La doble existència 1929, L’alosa presa 1930 i La condemnada 1930

Fou ambaixador a Espanya i redactor del “Mercure de France” Fundador de “Cosmópolis” 1894, revista de caire modernista, i autor de narracions breus recollides a Palabras 1896, La escondida senda 1927, etc Pòstumament hom en publicà A paso errante 1948, on és aplegada una part de la seva producció inèdita i dispersa