Resultats de la cerca

Jaume Camarasa i Lluellas en fou fundador i primer president També cal esmentar entre els primers socis Pasqual Casanova i Rius, Pere Estapé i Josep Maria Murià La seva finalitat era la d’aplegar la colònia de catalans, que de fet ja actuava collectivament Tingué una forta activitat cultural i es féu ressò dels problemes que afectaven els Països Catalans sota la dictadura de Franco Entre altres activitats, l’entitat acollí actes patriòtics commemoratius, celebracions tradicionals i diverses campanyes de tota mena Josep Maria Murià fou l’impulsor del “Butlletí” del centre, que es publicà…

Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments

Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l’usuari, collaborar perquè els consumidors s’associïn i potenciar les seves organitzacions representatives En definitiva, dotar la societat catalana d’un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris

Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de les antigues pessetes uns 12 milions d’…

Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual mantingué un règim de consorci i collaborà en tots aquells departaments d’aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió La seu era a Barcelona i tenia delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i érarepresentada també a Brusselles Organitzà cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari L’any 2007 es refundà en el Patronat Catalunya-Món

Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714 Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense El abogado instruido, 1738 Manual de testar, 1739 Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764 i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas 1758-1767 Fundà el Collegi d’Advocats de València 1759-…

Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera Fou crític musical al “Diario de Barcelona” Ha compost obres corals i cançons per a cant i piano, nombroses sardanes i obres per a cobla La processó de sant Bartomeu , 1919 Dalt dels cims , 1964 És autor d’una glossa del ballet de Déu i de la Moixiganga de Sitges 1927

Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi

Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca 1786-87 i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas

Intentà la restauració de la Universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09