Resultats de la cerca
Es mostren 4052 resultats
comtat de Fígols
Història
Títol concedit el 1908 a l’enginyer de mines José Enrique de Olano y Loyzaga
.
comtat d’Avellino
Història
Títol jurisdiccional concedit el 1456 a Galceran de Requesens i de Soler, comte de Trivento.
Passà als seus successors, els Cardona, ducs de Somma i Sessa cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova, comtes de Cabra
comtat d’Aranda
Història
Títol concedit, el 1488, al noble aragonès Lope Ximénez de Urrea, sisè vescomte de Rueda, que en realitat era un Alagó del casal de Sástago.
La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba
comtat de Xestalgar
Història
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes d’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra
comtat de Xest
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1864, a Juan González de la Pezuela y Ceballos
per la seva intervenció a l’acció de Xest (1838) durant la primera guerra Carlina.
Ha passat als Álvarez de Lorenzana
comtat de Xèrica
Història
Títol senyorial concedit el 1372 pel rei Pere III al seu fill, l’infant Martí, comte de Besalú (després rei Martí I), el qual també el cedí al seu fill, l’infant Martí, que esdevingué rei Martí I de Sicília, a la mort del qual revertí a la corona.
comtat de Xauen
comtat de Vinatesa
Història
Títol concedit el 1912 a l’advocat Miquel Agelet i Besa, diputat liberal a les corts per la província de Lleida, senador vitalici i comissari regi de foment a Lleida.
Continua en la mateixa família El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 fou membre de la Junta Revolucionària de Lleida
comtat de Villamonte
Història
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume.
Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar