Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
esteperola umbel·lada
Esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
baronia de Jóc
Història
Nom que prengué, vers la meitat del segle XIV, la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorle.
El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i…
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que…
monestir del Canigó
El monestir del Canigó
JoMV
Abadia
Abadia benedictina (Sant Martí del Canigó) situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1.055 m alt, al vessant de la dreta de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet (Conflent).
Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba…
puig de l’Estela
Cim
Cim (1 778 m), el més oriental del massís de Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre Avetera.
Aquest puig és termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir, la Bastida Rosselló i Vallmanya Conflent
pic de la Dona
Cim
Cim (2.704 m alt.), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És anomenat també pic d’Ombriaga
riera de Callau
Riera
Afluent de la Tet, per l’esquerra.
Es forma a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà, i desguassa prop de Prada Conflent
Conòsols
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, situat a l’extrem SW de la Fenolleda històrica.
El seu ampli terme comprèn gairebé tota la vall alta de l’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent de la serra de Madres La banda de migdia del terme és dominada pel pic de Bernat Salvatge, de 2433 m d’altitud, contrafort del roc de Madres, al límit amb el Conflent i el País de Salt El coll de Jau comunica Conòsols amb el Conflent a través d’una carretera fins a Mosset, coll situat entre les esmentades altituds de la serra de Madres i el tuc Dormidor, que s’alça a Ilevant del terme Les cascades de l’Aigueta són un dels atractius del terme, cobert en una bona…
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II