Resultats de la cerca

És d’economia bàsicament agrícola blat, patates i ramadera porcí Hi és també important la pesca i l’explotació forestal La població es concentra a Ancud i a Castro Fou descoberta per Garci Hurtado de Mendoza 1558 Durant els s XVII i XVIII depengué del virrei del Perú i, posteriorment, de la capitania general de Xile Fou un dels últims reductes reialistes a caure a mans de patriotes 1826

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires

Practicà taekwondo, atletisme i handbol, i el 2008 començà a practicar halterofília Competí representant el Club Halterofília Molins de Rei a les ordres del tècnic David Soria Fou sis vegades campiona de Catalunya i una d’Espanya en diferents categories inferiors Es proclamà campiona de Catalunya absoluta en dues ocasions 2010, 2011 Guanyà la Copa Federacions per equips de categoria sub-16 formant equip amb Aida Rayón, Gisela García i Maria Mendoza 2010

Ha estat atribuïda a Diego Hurtado de Mendoza, a Lope de Rueda, a Alfonso de Valdés i a Sebastián de Horozco Hom la considera l’arquetip de la novella picaresca Relata les aventures de l’acompanyant d’un cec que serveix també altres amos Redactada en primera persona i en llenguatge planer, és un retrat satíric de la societat de l’època Una segona part, impresa a Anvers 1555, té un caràcter molt diferent

Conegut a Xile amb el sobrenom de El Catalán , ascendí per mèrits de guerra de cadet a sergent major Lluità a la batalla de Rancagua el 1814, que posà fi al primer període de la independència de Xile Exiliat a Mendoza Argentina, collaborà en l’organització de l’exèrcit dels Andes i com a oficial de la columna de Freire prengué part en la lluita per la independència de Chabuco i Maipú 1817-18

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para…

La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas

Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848