Resultats de la cerca

De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici

Pastor en la seva joventut, ingressà en el convent de San Millán de la Cogolla, d’on fou prior Enemistat amb García de Navarra, es refugià a Burgos per no renunciar als béns cedits al monestir de San Sebastián de Silos 1041, on romangué fins a la mort L’impuls que li donà féu que més tard el mateix monestir fos anomenat Santo Domingo de Silos La seva festa se celebra el 20 de desembre

Vida i obra Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, tingueren dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà…

L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat

Hi ha restes de l’antiga església parroquial Sant Just, del segle XI, i del castell de Falç , els senyors del qual eran castlans de Ribagorça Arnau Mir de Tost el llegà 1071 a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744

El 1544 anà com a missioner a l’Amèrica Central, amb Bartolomé de Las Casas, amb el qual compartí el zel en la defensa dels indis i l’oposició als colons espanyols Obligats a retirar-se a Chiapas, intervingué activament en la fundació de la província dominicana de Sant Vicent Ferrer, on residí dotze anys, com a prior del convent Era anomenat Pare dels Indis i fou tingut en fama de venerable a partir de la seva mort

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

Aquesta fortalesa es trobava en l’actual mas Coll que la substituí, i es documenta el 1306 quan el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt comprà al noble Francesc de Sant Vicenç la domus del Coll que la posseïa per cessió que li havia fet Sibilla del Coll, filla de Bernat de Montealegre i Agneta del Coll L’edifici conserva un cos fortificat amb llargues espitlleres i merlets antics, avui tapiats, però no correspon a una edificació romànica