Resultats de la cerca

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904

El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate , que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid

El 1978 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Fernando Fou cedit al Recreativo de Huelva i al Valladolid, i al final de la temporada 1979-80 ingressà al Barça Hi romangué fins a la temporada 1981-82 Disputà un total de 53 partits i marcà 7 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1982 i una Copa 1981

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

L’objectiu era intervenir els bancs en crisi per al seu redreçament i posterior venda a tercers Actuà sobre els bancs de Navarra, Cantàbric, Meridional, Valladolid, Granada i el seu filial Banco de Crédito Comercial La corporació donà pas l’any 1980 al Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris, les facultats del qual havien estat ampliades per resoldre les crisis

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya 1820 i cap polític interí de Mallorca 1821-22 i de Valladolid Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València

Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1975, jugà 14 partits de Lliga en dues temporades 1975-77 Marxà al Racing de Santander i, posteriorment, jugà al Valladolid, al Terrassa, al Sabadell i acabà la temporada 1982-83 al Sant Andreu Disputà un partit en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Introductor del primer Renaixement italià a Castella, entre les seves obres cal destacar la façana del Colegio Mayor de Santa Cruz, a Valladolid 1491, el palau Medinaceli de Cogolludo 1492-95, el palau Mendoza de Guadalajara ~1507 i el convent de San Antonio de Mondéjar ~1509 És discutida la seva possible intervenció en la construcció del castell de Calahorra 1509-12