Resultats de la cerca

Pertangué al Futbol Club Barcelona 1937-40 Després fitxà per la Ferroviaria de Madrid i seguidament pel Gimnàstic de Tarragona 1942-48 Continuà la seva carrera al Valladolid 1948-51 i l’Espanyol 1951-52 Jugà un partit amb la selecció catalana A la seva població natal se celebra un torneig de futbol que porta el seu nom

S’inicià a l’Epic de Terrassa i posteriorment jugà a l’Helios de Valladolid, a l’Arucas de Las Palmas, a l’Olesa i al CBR els Amics de Terrassa Fou campió d’Espanya sub-21 en dobles 1994 i en dues ocasions subcampió de Catalunya sub-21 Guanyà el Campionat de Catalunya en dobles mixtos 1993

Com a cap de l’exèrcit comuner, format per milícia urbana, camperols i petita noblesa, Bravo es reuní a Valladolid 1521 amb els caps Padilla i Maldonado, i amb ells fou derrotat i capturat per l’exèrcit reial a Villalar 23 d’abril de 1521 L’endemà fou executat sense esperar la decisió de l’emperador

Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate , que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid

El 1978 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Fernando Fou cedit al Recreativo de Huelva i al Valladolid, i al final de la temporada 1979-80 ingressà al Barça Hi romangué fins a la temporada 1981-82 Disputà un total de 53 partits i marcà 7 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1982 i una Copa 1981

Pivot Fitxà pel FC Barcelona 2007-10 procedent del Balonmano Valladolid i guanyà dues Copes del Rei 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2009, 2010 Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1975, jugà 14 partits de Lliga en dues temporades 1975-77 Marxà al Racing de Santander i, posteriorment, jugà al Valladolid, al Terrassa, al Sabadell i acabà la temporada 1982-83 al Sant Andreu Disputà un partit en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

L’objectiu era intervenir els bancs en crisi per al seu redreçament i posterior venda a tercers Actuà sobre els bancs de Navarra, Cantàbric, Meridional, Valladolid, Granada i el seu filial Banco de Crédito Comercial La corporació donà pas l’any 1980 al Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris, les facultats del qual havien estat ampliades per resoldre les crisis