Resultats de la cerca

Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Dos…

Estudià amb Carles GVidiella, FAlió i MRodríguez de Alcántara El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova 1901-02 El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes Argentina i el 1924 s’installà a Buenos Aires Escriví l’opereta Cors joves 1901, de Josep M Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor 1901 i Aigua mansa 1903, per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull 1902 i per a la de…

Es doctorà en medicina i en farmàcia Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona 1934, del Litoral Argentina, Cochabamba Bolívia i La Plata 1956-69 Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya Fundà i dirigí Revista Médica , i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen Reumatismo cardioarticular 1933, La hidrología en la práctica médica 1935, Psicobiología general de los instintos 1938, Psicobiología del lenguaje 1940, Reumatología 1953, 2 vols en collaboració…

Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical  UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’anomenat…

Fill del joier, pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà d’ Abel Vallmitjana , pintor i gravador El 1925 se n'anà a França i s’installà a París, on entrà en contacte de ple amb el món de les arts Amb una sòlida formació artística, el 1929 fou nomenat professor a la Universitat Industrial de Barcelona Artista destacat, cinc de les seves obres foren seleccionades per l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 A partir del 1946 es traslladà a Amèrica i s’establí a Veneçuela 1946-57 En aquest país feu nombroses exposicions i guanyà diversos premis importants Professionalment, ben integrat a…

Doctor en lletres 1946 per la Universitat de Buenos Aires, ensenyà literatura en diverses universitats del seu país i d’EUA, on residí molts anys Autor d’una notable Història de la literatura hispanoamericana 1954, reeditada nombroses vegades, i d’estudis literaris com Ensayos 1946, Ibsen y su tiempo 1946, La crítica literaria contemporánea 1957, Teoría y técnica del cuento 1979, La crítica literaria y sus métodos 1979, La crítica literaria 1984 i Nuevos estudios sobre letras hispanas 1986, entre d’altres Des dels 17 anys conreà, amb èxit, el conte Obres com Vigilia 1934, Fuga 1953, Evocación…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble Català S’exilià…

Vida i obra Filla de Joan Bassa i Bosch 1838-1906, comerciant que havia fet fortuna a l’Havana, i d’Irene Rocas i Romaguera 1861-1947, folklorista i lexicògrafa, gaudí d’una educació privilegiada per a la seva època El 1902 s’inicià en la creació literària, i el 1903 publicà els seus primers poemes en els setmanaris empordanesos  Catalunya artística i La Crónica , de Palafrugell Participà en diverses ocasions als Jocs Florals de Girona i fou guardonada amb el premi Prudenci Bertrana 1903 i el premi de la Diputació Provincial 1909 Aquests èxits primerencs li permeteren entrar en contacte amb…

Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el 1940 Dissolta…

Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera…