Resultats de la cerca

Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…

Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on es remarca l’entramat de carrers que constituïen la vila medieval ECSA - J Todó La ciutat de Reus, successora de la primitiva vila medieval, és en ple Camp de Tarragona i constitueix la capital de la comarca del Baix Camp El nucli antic o centre històric és envoltat per la ciutat moderna Mapa 33-18472 Situació 31TCF415577 Reus és una ciutat perfectament comunicada Una autovia de 13 km la uneix amb Tarragona i a prop seu hi passa la autopista A-7 CPO Història Els orígens El 1154, Robert d’Aguiló, que es trobava a les darreries de la vida, i…

Situació Vista de les escasses ruïnes d’aquest castell, destruïdes en bona part el 1945 en fer-s’hi un niu de metralladores ECSA - A Villaró Els vestigis del castell són en una petita elevació del terreny, damunt les cases de la Farrera dels Llops, a la solana de la vall de Sant Joan Fumat Mapa 34-10215 Situació 31TCG720977 Per pujar a la Farrera cal prendre la primera pista a l’esquerra, que es troba just quan comença la carretera de la Farga de Moles a Civís, i passar per sota la casa dita de les Cabanelles Tanmateix, hom pot trobar una carretera en molt millor estat fent marrada fins a…

L’església parroquial de Sant Fruitós, que havia tingut culte fins els anys 70, s’aixeca a l’extrem del poble de Balestui Actualment és abandonada i sense culte i amb part dels murs enderrocats Tot i la seva antiguitat és difícil veure en les seves ruïnes cap vestigi clarament d’època romànica o alt-medieval Té els seus orígens en una cella monàstica, documentada entre els anys 814 i 823, en què el bisbe Possidoni d’Urgell la uní al monestir de Santa Maria de Senterada, del qual n’esdevingué un priorat durant el segle X No se sap en quin moment deixà de dependre de Senterada i entrà dins l’…

El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del 1079…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…

Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…

La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a Milà, formada…

Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…