Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
l’Olleria
Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població activa treballa…
castell d’Ocaive
Castell
Antic castell del municipi de Pedreguer (Marina Alta), situat al S de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d’Aixa.
Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries
Macarella
Llogaret
Llogaret i antiga alqueria del municipi de València, dins l’enclavat de les Cases de Bàrcena, poble amb el qual forma un sol nucli.
el Llor
Vista del poble del Llor
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 522 m alt., a l’W del poble, al cim d’un tossal entre la plana de Guissona i la vall del Sió.
De la seva església parroquial Sant Julià depenen el Far i Castellmeià, amb els quals formà un municipi al s XIX
Llocnou d’en Fenollet
Església parroquial de Llocnou d’en Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, situat a l’extrem oriental del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta.
Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels Fenollet Lloc de…
el Barri de l’Estació
Nucli
Nucli del municipi de l’Aldea (Baix Ebre), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa des de Barcelona, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València; junt amb el barri de l'Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.
Tver
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada a la vora del Volga, a la desembocadura del Tverca, 167 km al NW de Moscou.
Del 1931 al 1990 fou anomenada Kalinin És ciutat portuària i té indústries tèxtil, química i mecànica Té universitat, un institut de medicina i un de politècnic, a més de diversos teatres i sales d’art Fou fundada al s XII, i durant la Segona Guerra Mundial fou molt destruïda
Naberežnyje Celny
Ciutat
Ciutat de la República del Tatarstan, Rússia, a la vora del riu Kama.
Als anys setanta esdevingué un potent centre industrial, en el qual destacà el complex industrial automobilístic Del 1982 al 1988 la ciutat rebé el nom de Brežev
Samara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port a la riba dreta del Volga, a la desembocadura del riu Samara Important nucli industrial construccions mecàniques, refineries de petroli, indústria del metall i alimentària i producció de materials per a la construcció Universitat, politècnic, institut de construcció, de planificació, pedagògic i de comunicacions Nus ferroviari Fundada el 1856, en 1935-91 fou anomenada Kujbyšev