Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Rubén de Lera Calero

Rubén de Lera Calero
CN Atlètic-Barceloneta
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Es formà al Club Natació l’Hospitalet, amb el qual ascendí a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A partir d’aleshores formà part del Club Natació Atlètic-Barceloneta, i amb aquest club guanyà dos campionats de Lliga 2009, 2010, una Copa del Rei 2009 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 El 2007 debutà en la selecció espanyola juvenil i júnior, i aconseguí la medalla d’argent d’aquesta última categoria en els Campionats d’Europa 2008 En categoria absoluta ha estat dos cops internacional i, amb l’Atlètic-Barceloneta, jugà l’Eurocopa de Clubs 2011
Club Bàsquet Caldes de Montbui
Basquetbol
Club de basquetbol de Caldes de Montbui.
Fundat el 1948, s’inscriví a la lliga d’Educación y Descanso com a CBED Caldes El 1952 passà a jugar a l’Escola Pia i creà equips de categories inferiors Posteriorment jugà a la Lliga OAR i el 1955 ascendí a primera categoria El 1963 s’incorporà a les competicions federatives i la temporada 1967-68 creà un equip femení El 1969 l’equip masculí jugà a tercera divisió estatal, i dos anys després es quedà a la portes de la promoció d’ascens a segona Des dels anys vuitanta participa en els Campionats de Catalunya al pavelló municipal de les Cremades
Club Medina de Lleida
Basquetbol
Club de basquetbol de la Sección Femenina a Lleida.
Fundat el 1968, el seu primer impulsor fou l’entrenador Josep Maria Reixach S’inscrigué en competicions provincials i creà equips de categories inferiors Destacaren jugadores com Pepa Calvet i Blanca Rubin de Celis Al principi dels anys setanta l’equip sènior jugà a segona divisió estatal La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió estatal Seguí unes temporades a primera divisió, fins que el 1976 inicià el declivi Perdé la seva millor jugadora, Pepa Calvet, que abandonà el club, i perdé també el suport oficial de la Sección Femenina, que desaparegué durant la Transició política
Albert Crusat Domènech
Futbol
Futbolista.
Format al planter del RCD Espanyol, la temporada 2002-03 debutà amb el primer equip però una greu lesió al primer partit de Lliga només el deixà jugar cinc partits al llarg del Campionat Després jugà una temporada amb el Rayo Vallecano, una amb el Lleida i la temporada 2005-06 ingressà a l’Almeria, amb el qual ascendí a primera l’edició 2006-07 i on marcà 18 gols en 67 partits L’estiu del 2011 fitxà pel Wigan Athletic de la Premier League Ha estat internacional amb Espanya en categories inferiors i ha jugat dos partits amb la selecció catalana
Francesc Peralta Acero
Futbol
Futbolista.
Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols
Pere Estrems Navarra
Futbol
Porter de futbol.
Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958
Jaume Oliveres i Brossa
Cristianisme
Excursionisme
Excursionista i sacerdot.
Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925
Joaquim Vara del Rey i Rubio
Història
Militar
Militar.
Lluità contra el cantonalisme a Cartagena i València i contra el carlisme en la tercera guerra Estigué destinat a les Filipines 1884-90 i fou governador de les Marianes A Cuba fou comandant militar de Bayamo i es distingí al combat de la Loma del Gato, on ascendí a general 1895 Morí a l’acció d’El Caney, contra l’exèrcit dels EUA, al capdavant de forces molt inferiors en nombre i condicions Publicà una Memoria sobre la organización del ejército 1876 A Eivissa hom li aixecà un gran monument per subscripció popular inaugurat per Alfons XIII el 1904
Jean-Isidore Harispe
Història
Militar
Militar francès d’origen basc.
Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851
Ignasi Maria Despujol i de Sabater
Ignasi Despujol i de Sabater
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Nebot d’ Eulogi Despujol i Dusay , participà en la guerra de les Filipines 1898 i del Marroc 1921, on fou cap d’estat major prengué part en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas Fou governador militar de Girona i de Barcelona 1927, i governador civil de Barcelona 1930 en caure la Dictadura Ascendí a tinent general i fou nomenat capità general de Catalunya 1930, càrrec que, proclamada la República 1931, resignà en el general López Ochoa Es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña, i el 1936 s’adherí al moviment militar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina