Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
currículum ocult
Educació
Conjunt d’aprenentatges que es produeixen sense la intencionalitat del docent o de la institució educativa.
Entre altres aspectes, habitualment formen part d’aquesta categoria de currículum els valors morals i les actituds que sense ésser explicitats en la planificació educativa es transmeten per imitació al professor, per interacció social dels membres del grup-classe, per contacte amb els models que encarnen els adults de la comunitat educativa, pels valors implícits en el tractament de les informacions escolars i per altres circumstàncies diverses que poden envoltar el procés d’aprenentatge
sismologia
Geologia
Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, així com tota mena de moviments vibratoris de la Terra, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.
Comporta diferents aspectes D’una part s’ocupa de la teoria de la generació de pertorbacions sísmiques en medis elàstics de l’altra, estudia les condicions de propagació dels trens d’ones produïdes per aquestes pertorbacions a través de medis de diferent natura La utilització de les dades enregistrades mitjançant els sismògrafs permet de deduir la constitució interna de la Terra, així com la localització i natura dels moviments que han provocat els sismes
calor
Biologia
Calor generada en el cos d’un animal com a resultat de la seva activitat metabòlica; la quantitat de calor produïda depèn de la intensitat o la velocitat del seu metabolisme.
La calor animal pot ésser considerada des de dos aspectes d’una banda, com una forma final i irreversible d’eliminació de l’energia transformada en l’organisme, a partir de l’energia química, mitjançant l’oxidació de les substàncies nutritives d’altra banda, és una condició vital necessària per a mantenir la intensitat dels processos biològics En l’estat de repòs tota l’energia química de l’organisme es transforma finalment en calor
Universitat Internacional de l’Espai
Astronàutica
Institució dedicada tant a la realització de cursos d’especialització en temes relacionats amb l’espai com a la divulgació d’aquests temes entre el públic.
La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial
Monumenta Cataloniae
Art
Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha, destinada a publicar el corpus de l’art català.
Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals
Eugen Barbu
Literatura
Novel·lista romanès.
Començà amb Groapa ‘La rasa’, 1957, novella situada als ravals de Bucarest durant la Primera Guerra Mundial, en la qual mostrà alguns aspectes naturalistes, per a evolucionar cap a la creació de novelles — Soseava Nordului ‘La Calçada del Nord’, 1959, Facerea lumii ‘Que es faci la llum’, 1964, Incognito 1978, etc— i contes — Tereza 1961— de crítica social Partidari del règim comunista romanès 1948-89, el 1990 fou exclòs de la Unió d’Escriptors Romanesos
Charles Bally
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat
Spanische Forschungen der Görresgesellschaft
Col·lecció científica de la Görresgesellschaft, publicada per l’editorial Aschendorff, de Münster (Westfàlia), inicialment sota la direcció de Konrad Beyerle, Heinrich Finke i Georg Schreiber.
Des del 1928 n'aparegué una primera sèrie, titulada Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens que conté estudis, en general força seriosos, sobre diversos aspectes de la història cultural hispànica, sovint en català o sobre temes catalans A partir del 1931 començà una segona sèrie, de monografies, entre les quals cal destacar Staat und Kirche in Katalonien , de Vincke 1931, i Schutzgedanke und Landesherrschaft im östlichen Pyrenäenraum 9-13 Jahrhundert , d’Odilo Engels
Nouveau Roman
Corrent literari francès, dins el gènere novel·lístic, nascut pels volts dels anys seixanta, caracteritzat per l’expressió detallada dels esdeveniments narrats i per l’esquematització dels personatges, amb la finalitat de reproduir la realitat sense judicis apriorístics de l’autor.
Relacionat amb alguns aspectes de la novella policíaca i del cinema i connectat amb autors com ara Kafka, Joyce, Virginia Woolf, Proust, Gide i alguns altres, el Nouveau Roman tingué un suport teòric en diversos articles dels seus principals representants i a Pour un nouveau roman 1963, d’Alain Robbe-Grillet, basat en experiències ja efectuades pels exponents principals d’aquest corrent Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras, Claude Simon, Michel Butor, etc
Karl Erich Correns
Biologia
Botànica
Botànic i genetista alemany.
Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina